Cúpules i voladissos

Sembla que tota estructura humana està condemnada a patir la maledicció dels voladissos: sota la cúpula, un seguit de voladissos oculten els carrers, a sota, de manera que qui es troba al cim els perds de vista.

El cas més evident d’aquests dies és, potser, el de la gairebé extinta UDC, on la cúpula ha continuat entestada a exercir el dependentisme fins i tot després de la peculiar consulta que van realitzar. Cal ser molt tossut, després de plantejar una pregunta tan enigmàtica, per no admetre que, amb un enunciat més clar, el resultat hauria estat molt lluny d’un fifty-fifty. Tanmateix, ells hi porfidiegen encara, amb el resultat de la descomposició accelerada del partit i la seva recomposició en una altra estructura.

Tant sagnant com l’anterior és el cas del conglomerat ERC, CUP, ANC i Òmnium Cultural, amb la deriva, primer, cap a una llista unitària descafeïna (versió ERC: sense polítics), i després, cap a una llista unitària descafeïnada amb sacarina (versió CUP, sense polítics i amb l’objectiu de no arribar a exercir cap mandat). Les enquestes (via premsa —no me’n fio gaire—, però també internes i mantingudes en secret —rumors, rumors…), d’una banda, i la consulta específica d’una altra (ANC), on no es parlava per a res de la intenció de deixar els polítics fora de la llista, apunten totes en la mateixa direcció: les bases confien més en una llista transversal amb representants de la societat civil i de tots els partits sobiranistes. Tanmateix, sembla que els voladissos impedeixen que les cúpules entenguin i acceptin aquesta voluntat.

En cada cas, però, la naturalesa del voladís sembla diferent. Si, en el cas d’UDC, l’obstacle sembla ser els interessos personals d’alguns membres de la cúpula, en el cas d’ERC, CUP, ANC i OC, allò que eclipsa la visió té tota la pinta de ser… els interessos personals d’alguns membres de les cúpules. O, pitjor encara, una mena de cunyadisme de l’estil «calla, que tu no hi entens.»

Feia l’efecte que la pregunta formulada per ANC era molt més clara que la que va emprar UDC per consultar les bases. Reconec, però, que van aconseguir enganyar-me: en no fixar cap límit ni condició per aconseguir la llista més transversal (cosa que, ingènuament, vaig atribuir a un desig de facilitar-ne les negociacions), estaven preparant el terreny a… la llista descafeïnada amb sacarina.

El que demostra que la democràcia directa, una de les bases ideològiques del Moviment Pirata, no serveix per a res si no s’exerceix amb honestedat, amb consultes basades en preguntes clares i honestes. I sembla que la honestedat és un pes massa feixuc per accedir-hi a qualsevol cúpula.

Mentrimentres, van sembrant la desconfiança entre els independentistes, fent que molts passin a engreixar les files dels indecisos.

Tenim mala peça al teler.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.