Catalunya, la República del 100%

Fa temps que no trobo l’expressió «la república del 99%» que, en els seus inicis, emprava Procés Constituent. Tampoc trobo declaracions sobre que no esdevindrien mai un partit ni es presentarien a eleccions (cosa que crec que també va dir l’Ada Colau). Potser és que ja no els segueixo com abans, ben aviat van deixar d’interessar-me.

I potser aquella expressió, «la república del 99%», va tenir molt a veure en el meu desinterès: això de deixar-ne fora qui fos, a quin principi democràtic correspon? qui eren o són aquests per erigir-se en jutges i repartir carnets de bons ciutadans republicans i per negar-los-en a ningú? Em va semblar tan dogmàtic com alguns moviments revolucionaris o com la totalitat de les religions, i per això, entre altres coses, he deixat d’interessar-m’hi.

Avui, l’editorial que publica Vicent Partal a Vilaweb m’ha recordat aquella expressió perquè ell hi fa servir la contrària, «crear una república nova del cent per cent de la població». Aquesta és una de diferències fonamentals entre un projecte i l’altre: el nostre, un d’inclusiu, que no deixa fora ningú, que acull tot aquell que s’hi vol sumar; l’altre, el de Procés Constituent, que divideix entre bons i dolents i deixa fora qui no els fa el pes.

La inclusivitat del projecte de la República de Catalunya ja ha començat a veure’s reflectida en la composició de la llista de concentració (llista de la circumscripció de Barcelona, per cert: a veure quan hom comença a parlar de les altres tres, que no és cosa de fugir d’un centralisme per caure’n en un altre; comprenem la urgència, però) que, en els seus primers llocs, acull cinc figures de cinc procedències diverses (amb un 80% de pensament esquerrà, petit detall que no dubto que s’equilibrarà amb la resta de candidats).

Per acabar d’adobar-ho, aquest matí hem conegut el sisè nom de la llista de concentració. Es tracta d’Eduardo Reyes, president de Súmate, l’associació independentista que agrupa catalans castellanoparlants. Amb aquesta incorporació es palesa la voluntat de no deixar ningú fora de la República Catalana, de construir una autèntica República del 100% (molt més inclusiva, doncs, que la que propugna PC).

Es dóna el cas, a més a més, que, ahir, les xarxes socials bullien amb reclamacions perquè Súmate tingués representació en la llista. I, curiosament, eren peticions expressades, sobretot, en català, cosa que reflecteix una voluntat molt estesa, majoritària i transversal.

Ah, sí: també vam llegir missatges insultants que feien burla sobre el paper de Súmate, presentant-los com a simples cambrers en la #cimeraindepe o afirmant que es quedaven fora del procés (i no els enllaço perquè no els vull donar publicitat, disculpeu). Són els mateixos que, avui, els feliciten per fer el paper de «tonto útil» o per haver aconseguit una poltrona vitalícia: agents tòxics que cal identificar per neutralitzar-ne els efectes.

I, a tot això, avui, un President Mas reforçat visita Felipe VI: podem estar segurs que no va a retre-li homenatge.

Estem arribant al punt de no retorn.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Catalunya, la República del 100%

  1. Sergi ha dit:

    Jo això del Procés Constituent no crec que ho entengui mai. Calia crear aquest moviment? Per què se suposa que serveix? Quanta gent són? A mi no sé si em molesta més quan m’exclouen o quan m’inclouen sense consultar-me, la veritat.

    Quan va fundar-se un usuari d’una xarxa social que jo freqüentava va anunciar que havia assistit a una de les reunions. Aquesta persona dedicava un munt de posts a criticar TV3, CiU i Mas. Algun cop li havia preguntat què hauria fet ell per evitar les retallades i llavors es desviava cap a la Troika, l’austericidi i demés mantres que es repeteixen més que l’all. I anava tornant al tema de Mas, les retallades (de les que en Mas gaudia sàdicament) i TV3.

    Bé, doncs el cas és que aquest personatge no era independentista i va dir que allà a PC (curiós que les inicials siguin les mateixes que les del Partit Comunista?) hi havia gent que ho era i gent que no. Vist com ha anat la cosa, devia tenir tota la raó. Un altre tema és quina mena de Procés Constituent es fa sense separar-te d’un Estat que no et deixa constituir-te. Però bé, aquests són els temes que no entendré mai.

    • Sí, un tema molt confús.

      Jo també crec que dins de PC (sí, la coincidència de sigles és curiosa) hi havia un sector clarament independentista. El que ja no tinc tan clar és quin pes en pot tenir, ni tan sols si encara hi és o si ja se n’ha desencantat. Crec que ho anirem descobrint en qüestió de dies.

      Dies apassionants!

Els comentaris estan tancats.