Morir d’èxit

L’11 de setembre, com molts altres catalans independentistes, no aniré a la Meridiana. Sí, ho heu llegit bé i no és cap errada: no hi seré. I hi tinc dues bones raons (o dues raons a seques: això de bones sempre es pot discutir). En realitat, en tinc més, però aquestes són les més senzilles d’explicar.

La més antiga data, crec, del desembre passat: en veure que la proposta del president Mas del 25N havia estat rebutjada, m’hi vaig enfadar molt i em vaig fer la promesa de no tornar a participar en cap manifestació més; si es donava el cas, quan arribessin les eleccions, ja votaria la llista que més garanties em donés de seguir treballant per la independència. Però, manifestacions, no, gràcies.

I, és clar, si un home no manté les promeses que es fa a ell mateix, difícilment pot aspirar a mantenir les que fa a altri.

La segona raó és ben recent. Des que la llista #JuntsPelSí s’ha donat a conèixer, la il·lusió s’ha rellançat i s’ha desfermat l’optimisme. Pitjor encara: ja han anunciat que les inscripcions per a la Meridiana van a millor ritme que les de la V. Sí, he dit «pitjor encara» i ho mantinc.

Que no s’hi entén res? Doncs, la veritat, a mi em sembla molt evident: en aquest clima d’eufòria, només ens faltaria un èxit espaterrant l’11S perquè molta gent es pensés que ja estava tot fet, que la victòria està assegurada. I, com que està assegurada, potser més de quatre obliden anar a votar el 27S.

I, d’altra banda (de l’altra banda, millor dit), davant d’una probable victòria del SÍ, es pot produir una mobilització massiva que, combinada amb l’excés de confiança, pot engegar a rodar una oportunitat com no en tornarem a tenir cap altra.

I és per això, xiquets i xiquetes, que prefereixo un 11S amb la Meridiana mig buida i un 12S amb la premsa espanyolista fent-se un fart de riure, que no pas el contrari.

La victòria és incerta i, probablement, serà molt ajustada. No la fotem, cavallers.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Morir d’èxit

  1. Sergi ha dit:

    No pretenc convèncer-te de res. Crec que aquest any l’11S és menys important que anys anteriors a l’hora de marcar l’agenda. I, en canvi, com molt bé dius, el 27S sí que és realment important.

    Així que qui vulgui que vingui i qui no vulgui que no vingui. Jo hi aniré per la festa, per tornar a veure aquella il·lusió que molts compartim.

    I per l’èxit desmesurat, no t’amoïnis. Segur que a les teles unionistes (és a dir quasi totes) només surt una mica de passada, competint amb la costellada que facin els de SCC. I també sortirà el típic politic amb allò de la mayoría silenciosa.

    • Que ho passeu molt bé! Estic segur que serà una gran festa, això sí.

      Oh, la majoria silenciosa… quin gran invent, juntament amb la «festa de la democràcia» un cop cada quatre anys! Com els agrada tenir-nos calladets i bonets…

Els comentaris estan tancats.