Informàtica i anglès, matèries instrumentals

En el món de l’educació, entenem per matèria instrumental aquella que proporciona les eines bàsiques per a la realització de qualsevol altre aprenentatge. Fins ara, llengua i matemàtiques han ocupat aquesta posició (en els nivells obligatoris del sistema educatiu), cosa gens difícil d’argumentar: sense un sòlid coneixement de la llengua no es pot interpretar cap tipus d’informació presentada en forma de text (i, com que pensem amb paraules, tampoc podríem argumentar, raonar, sense aquest domini); d’altra banda, sense una sòlida base matemàtica, no es pot interpretar informació basada en càlcul, geometria, etc.

Ara bé, en el món que actual (i ja des fa bastants anys), hi ha un parell de matèries que s’hi haurien d’afegir: l’anglès i la informàtica. No fa gaire, una foto que ha esdevingut mítica, ens ha recordat la importància del domini de l’anglès en les altes esferes de la política, però ara no parlem d’això.

A nivell universitari, en gairebé el cent per cent dels estudis, la bibliografia més recent, la que transmet els resultats de les darreres investigacions,  es troba en anglès —tesis i tesines, revistes especialitzades, els llibres més moderns, etc. És a dir, que sense un bon domini d’aquesta llengua, doctors, enginyers, arquitectes i, sobretot, investigadors no podran mantenir-se al dia, d’aquí la seva consideració com a matèria instrumental.

No és cap secret, però, que, hores d’ara, no tots els nostres graduats universitaris en tenen el domini que caldria per satisfer aquesta necessitat. Els futurs graduats , segons una nova norma educativa, hauran d’acreditar-ne, com a mínim, el nivell B2: amb aquesta mesura es pretén assegurar que els nous graduats estiguin en disposició d’accedir a la informació més actualitzada en cada àmbit i, per tant, puguin competir en el mercat laboral amb els graduats de qualsevol altre país. Espero que les universitats posin els mitjans necessaris perquè els estudiants puguin assolir aquest nivell perquè, dissortadament, les Escoles Oficials d’Idiomes no donen abast.

Al finat, però, tot torna sobre la vesant laboral i les possibilitats de trobar una feina digna, fins i tot sense haver de passar per la universitat: quan pensem en l’idioma anglès, no pensem en Shakespeare, sinó en termes de treball o d’atur. Així, l’exemple del cambrer que, per poder treballar en zona turística, ha de parlar com a mínim anglès (altres llegües són sempre benvingudes i valorades) és ja un clàssic. Aviat, però, aquest tòpic serà substituït pel dels actors i actrius porno: si no parlen aquest noble idioma, s’arrisquen a no poder participar en gaires rodatges i no arribar mai a convertir-se en pornostars (si no em creieu, presenteu-vos a un càsting: és una dels primers preguntes que us farà qualsevol productora respectable de porno). I, sí, és una vergonya comprovar que Nacho Vidal parla un anglès molt més fluid que el presidente Mariano Rajoy. I per no dir que, sense anglès, ni el més aplicat estudiant Erasmus pot fotre un clau.

L’altra nova matèria instrumental, la informàtica, és imprescindible ja a nivell d’ESO: els nous currículums n’exigeixen un domini pràctic que va des de la realització de treballs amb processadors de text fins a presentacions en diapositives digitals; des de la recerca de tota mena de dades en la xarxa fins al al tractament d’aquestes amb fulls de càlcul; des la creació material audiovisual fins a la publicació de blogs… I us sorprendria comprovar la quantitat d’alumnes de Batxillerat que no saben generar automàticament l’índex d’un treball extens, ni obtenir, a partir d’un full de càlcul, els gràfics necessaris per analitzar qualsevol fenomen després de recollir-ne les dades pertinents (per esmentar només dues de les funcions més bàsiques de qualsevol processador de textos i full de càlcul).

En nivells superiors, el domini de tècniques bàsiques de programació, de sistemes d’edició de textos més professionals, de disseny de pàgines web dinàmiques que operen sobre bases de dades, poden ser necessaris en qualsevol moment. I, sobretot, desenvolupar la capacitat per adquirir per u mateix els coneixement que es puguin arribar a necessitar. Tot això transformen la informàtica, en un sentit molt ample, en una nova matèria instrumental.

Així, doncs, i tenint en compte el temps necessari per adquirir tant el domini d’un idioma com la destresa digital, crec que aquestes dues matèries, anglès i informàtica, haurien de considerar-se troncals en els estadis obligatoris del sistema educatiu. Ja hi són present, és clar. Però, la veritat, tres hores de classe a la setmana són insuficients per a adquirir un idioma i, en realitat, només aquells alumnes que s’hi poden permetre un reforç (bé en forma de classes particulars, bé com a cursos d’immersió a l’estranger, bé totes dues coses) ,  poden arribar als nivells òptims. És dir, que l’anglès continua sent cosa d’uns privilegiats i, si no hi posem remei, seguirà marcant la diferència entre classes i actuant com a barrera al progrés social.

I l’accés al domini de la informàtica no és gaire diferent: és cert que els ordinadors han baixat molt de preu (aprendre informàtica emprant només una tauleta? si us plau…), però sense una connexió mínimament decent a Internet, els seus «poders» didàctics queden molt limitats. A més a més, s’hi ha de donar «la» casualitat: o bé l’estudiant sent una atracció innata envers aquesta tecnologia (i, en aquest cas, no hi haurà forma humana d’impedir que aprengui tot el que vulgui), o bé s’ha de trobar en un ambient adequat, envoltat per gent de la seva edat que s’hi interessi. I això són coses no sempre es donen, per això cal que el sistema educatiu faciliti l’accés a aquesta matèria (cosa que altres països ja estan fent, mentre que les darreres reformes educatives espanyoles han posat més difícil en degradar les noves tecnologies a matèries optatives).

Perdoneu-me el tòpic, però els temps han canviat i anem molt endarrerits. En altres països, en altres sistemes educatius, la informàtica i l’anglès obtenen un tractament molt més seriós i rigorós. Els resultats ja es poden apreciar, i, si no hi posem remei, el nostre endarreriment ens passarà factura. Ja hi fem tard, ja hi fem tard.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.