Antes roja

Ja fa temps que torna a circular la frase «antes roja que rota». Com que no sóc tan vell com tot això i com que sospito que no tothom la interpreta igual, m’he molestat en cercar-ne l’origen.

Sembla ser que «España, antes roja que rota» seria la versió abreujada d’una frase atribuïda a José Calvo Sotelo, ministre d’Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. La frase original, presumptament pronunciada a las Cortes, seria:

Entre una España roja y una España rota, prefiero la primera, que sería una fase pasajera, mientras que la segunda seguiría rota a perpetuidad.

No he estat capaç de trobar-ne el context (sembla que el Diario de sesiones de las Cortes només està digitalitzat des de les Cortes Constituyentes), però diria que, en origen, la frase tenia un significat molt proper al que hom sol atribuir-hi: abans una Espanya comunista o d’esquerres que no pas una de fragmentada en autonomies.

Perquè, recorde-m’ho, Calvo Sotelo havia vist el primer projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1919, i convivia amb l’autonomia catalana des del 1932. No es contemplava la independència de Catalunya sinó com una hipòtesi extrema (útil per sublevar els ànims en els mítings, això sí).

Aquesta cita, per cert, té el seu equivalent «a l’altra banda» de l’escenari polític. Sembla ser que Manuel Azaña atribuïa a Juan Negrín la següent:

Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderíamos nosotros, o nuestros hijos, o quien fuere, pero estos hombres son inaguantables. Acabarían por dar la razón a Franco.

Crec que amb «esas gentes» es referia als catalans, vist que Catalunya era el lloc on s’havia refugiat el govern de la República amb l’avanç de les trobes rebels. Aquesta mena de simetria lògica («antes azul que rota», com si diguéssim) reforça la interpretació tradicional que, en la màxima que comentem, «roja» s’ha d’interpretar com a comunista o, en un sentit més general, d’esquerres. És a dir, l’espanyol de dretes i l’espanyol d’esquerres de Josep Pla estan d’acord en cedir Espanya a l’adversari polític abans que permetre agosarades independències.

Anys a venir, però, la frase es va convertir en un leitmotiv de Franco, el general rebel que sumir Espanya en un guerra de tres anys i que va anar seguida d’una repressió que en va durar 40 més i de la qual prop de 200.000 víctimes encara són a les cunetes.

I encara és freqüent trobar aquesta frase entre els neofranquistes, i tota la fauna d’extrema dreta nostàlgica, tristament famosos per actes violentes, homicidis inclosos. Dubto que aquestes generacions joves tinguin com a referència cultural les banderes vermelles amb la falç i el martell, desaparegudes fa molt de temps de l’imaginari comú. No crec, doncs, que identifiquin «roja» com a «comunista».

Així, sospito que aquella gent d’ultradreta i amb tendències agressives, quan diuen «España, antes roja que rota», imaginen el vermell de la sang més que no pas el de les antigues banderes comunistes. Quan diuen «antes roja», em temo que no insinuen una possible resignació davant de l’accés dels «rojos» al poder, sinó, més bé, una reacció violenta si l’independentisme arriba a assolir els seus objectius.

Potser, doncs, ens hauríem de preocupar una mica més, alarmar i escandalitzar, cada cop que algú deixa anar aquella antiga frase (i encara més quan algú amenaça amb muntar-nos «un Ulster que os vais a cagar», o quan un partit amb molt de pes a Expanya proposa un candidat famós per la seva xenofòbia).

No ens confiem.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.