Comptar vots

Resulta curiós que, després que el gobierno expanyol ha evitat la realització d’un referèndum, les forces espanyolistes vulguin, ara, que, en unes eleccions que no reconeixen com a plebiscitàries, ens posem a comptar vots. Les contradiccions són evidents, crec.

D’entrada, si volien comptar vots, per què no ens van deixar fer el referèndum que demanàvem? Cada tipus de consulta té el seu procediment per obtenir-ne els resultats: referèndum, vots; eleccions, escons. És fàcil, oi?

A més, si, segons ells són només unes eleccions autonòmiques normals, el que s’hi compta, al final, són escons, i el Parlament que en surt exerceix la representació del poble català. Escons, no pas vots.

Però, i aquí està la perversitat, per poder comptar-hi vots a favor o en contra de la independència, tots (tots, eh? tots) els partits que s’hi presentin haurien de definir-se clarament en la línia independència sí – independència no. I això ni passa ni passarà.

No passarà, d’entrada, perquè hi ha partits que no ho contemplen en cap sentit. Penso, per exemple, en PACMA: no me’ls imagino discutint sobre la nacionalitat dels animals.

Hi ha partits, a més a més, que, en proposar un condicions impossibles per a la independència (com ara el PSC i aquell federalisme que, a Expanya, no vol ni el PSOE ni ningú), tant es podrien comptar en el sí (teòric) com amb el no (de la realitat inaplicable).

També hi ha partits que, calculadament, no es defineixen ni en un sentit ni en un altre, com ara Podemos, ICV i —ara ja no tant, des que s’han escindit— UDC, que cada dia envien missatges contradictoris.

I, per acabar, les candidatures més clarament pel sí (Junts pel sí i CUP) presenten tants matisos diferenciats en el com que no seria difícil argumentar que es tracta de sís diferents i que no seria correcte comptabilitzar-los junts.

De manera que, senyors dependentistes, unionistes o expanyolistes (o primmiratistes: m’oblidava de les CUP), ho sento molt, però això de comptar vots no és aplicable. Ens hauria agradat fer un referèndum i posar les coses clares, blanc sobre negre, o sí o no; però, ens ho heu impedit i ens heu obligat a resoldre la qüestió a través d’unes eleccions autonòmiques que, espero, donaran lloc a un govern que tirarà endavant el procés.

I, qui sap? Potser alguna de les forces que encara no s’han decidit clarament per la independència s’hi podria decidir a partir del 28S. I també, és clar, podria passar el contrari: les CUP són imprevisibles, sí, però no ho és menys Junts pel sí, amb aquesta composició tan heterogènia i que, en alguns grups independentistes, desperta tant de recel.

Comptar escons no només és l’única possibilitat, sinó que, a més a més, no serà fàcil: no seran faves comptades. Oblideu-vos, això sí, de comptar vots, perquè no es tracta d’una pregunta de Sí o No.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.