Albert Ribera: llei o democràcia

Anit vaig topar amb una entrevista a Albert Ribera, cap visible de Ciudadanos, a Público. No hi vaig trobar res d’interessant (cap novetat, vull dir). Tanmateix, en acabar de llegir-la em vaig adonar de l’ús i de l’omissió d’un parell de paraules.

El mot «democràcia» no havia aparegut en tota l’entrevista, ni en boca de l’entrevistador ni de l’entrevistat, cosa preocupant en un polític que es presentarà com a cap de llista amb la intenció, si obté la majoria necessària, de presidir i governar Espanya. Recordem, però, que les entrevistes solen (solien) ser enregistrades i, posteriorment, extractades pel periodista: potser ha estat una omissió d’aquest, no ho podem saber.

El que sí que veiem és que el mot «llei» apareix tres cops, i totes tres al darrer paràgraf, el que dedica a parlar de l’independentisme català. Curiosa coincidència amb Mariano Rajoy, de qui diu voler diferenciar-se, i que no ha tingut, des de l’inici del procés, més resposta que la judicial a una qüestió política. No n’esperem cap canvi, doncs, vist que, en allò essencial, el llenguatge és el mateix.

A més a més, m’ha resultat hilarant el penúltim paràgraf, on diu que confia en convèncer una majoria de catalans perquè abandonem l’independentisme si s’aconsegueix «atajar la corrupción, renovar las instituciones, modernizar la economía y el modelo productivo y que revierta en la clase media y trabajadora». I ja sabem que totes aquestes coses són impossibles d’assolir en una sola legislatura ja que, en la pràctica, representen canviar Espanya de dalt a baix, i això, des del 1978, encara no s’ho ha plantejat cap dels partits que aconseguit el poder.

I, d’altra banda, tenim pressa, massa pressa com per a concedir-los 30 anys més per civilitzar i democratitzar Espanya i instaurar-hi la justícia social: nosaltres marxem i els desitgem molt bona sort.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.