Els menors, l’11S i el 27S

Anit vaig llegir el missatge d’una jove 16 anys, la Berta, que demanava suport a la xarxa. Deia que troba que molts joves de la seva edat no se senten involucrats en aquesta revolució que, a través de la independència de Catalunya, els pot canviar el futur (tots creiem que a millor). Demanava suport perquè els ajudéssim a veure la necessitat d’anar l’11 de setembre a la Meridiana i expressar, així, la necessitat d’aquest canvi.

He de dir que, des del meu «observatori» privilegiat com a docent, comparteixo la visió pessimista d’aquesta noia: en general, els adolescents no es preocupen per la política, tenen altres interessos (cosa molt normal, per cert). Excepcions com la de la Berta són això, excepcions.

La llista de motius d’aquesta desmotivació seria llarga. Sense haver-ne fet un estudi exhaustiu, parlaria de:

  • infantilització (produïda per una societat sobreprotectora, entre altres coses), cosa que els porta a comportar-se com a nens i no prendre responsabilitats adultes;
  • distraccions infinites (la societat els fa viure, com a Pinocchio, al País dels Jocs, i això reforça el punt anterior);
  • mala fama del món de la política (amb tanta corrupció, com van a creure-hi durant l’etapa més idealista de la vida?);
  • pares desmotivats (sigui perquè no han entès mai això de la democràcia, sigui per ho han entès massa bé i no volen participar en la partitocràcia).

I podeu afegir-ne un bon grapat, n’estic segur. Tanmateix, quan hom troba una excepció com la de Berta, l’esperança renaix i mil oportunitats que semblaven tancades es tornen a obrir. Perquè, en realitat, Berta s’equivoca en un detall.

La Berta comença lamentant-se del fet que no té dret a vot, cosa que li impedirà de participar en les eleccions que decidiran el seu futur. I és cert: amb 16 anys, no té dret a vot. Però pot fer molt més del que es pensa: pot parlar amb els pares, els avis, els oncles, els germans i els cosins majors d’edat i explicar-los que tenen una responsabilitat molt gran entre mans; pot explicar-los a quin tipus de futur aspira, un futur inexistent si seguim engabiats dins d’Espanya, i els pot donar mil i un arguments perquè votin independència.

És possible que, en el cas particular d’aquesta noia, bona part del seu entorn familiar ja tingui aquesta intenció. Però, i altres milers de joves que, com la Berta, desitgen aquest nou futur? I aquells altres milers i milers que la Berta ens demana de sensibilitzar? Quin grau de conscienciació i de sensibilitat i de participació hi haurà en llurs famílies?

Sí, des de la xarxa i des del món real sempre tenim possibilitats d’engrescar el jovent (millor escoltant-los que parlant-los, per cert); però també ells tenen una tasca i una responsabilitat: quin pare o quina mare no escoltarà els precs dels fills? quin avi no prendrà en consideració les paraules dels néts?

És cert, els menors no tenen vot. Però són els millors situats per a fer campanya en l’àmbit familiar. Escoltem a la Berta, doncs, i animem els joves a anar a la Meridiana, i ells animaran molts familiars indecisos o abstencionistes, n’estic segur. El futur és, sobretot, dels joves: si els ho fem comprendre, no hi haurà qui els freni.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.