El papu de l’expulsió

A aquestes alçades de la pel·lícula, em sorprèn veure que, des de l’unionisme, es vol espantar els independentistes amb el papu de l’expulsió de la Unió Europea. Continuen sense entendre que aquesta amenaça no ens pot fer gaire por perquè:

  1. no hi ha cap article a la unió europea que descrigui el procés de divisió d’un estat membre (i no n’hi ha cap precedent);
  2. com ha quedat demostrat amb l’ampliació d’Alemanya i amb la no expulsió de Grècia, la Unió Europea prefereix créixer a reduir-se;
  3. com ha quedat demostrat (sempre amb l’ampliació d’Alemanya i amb la no expulsió de Grècia, La Unió Europea és molt pragmàtica, resol amb sentit pràctic els problemes no previstos en la seva legislació;
  4. Catalunya ja compleix i supera tots els mínims legals i democràtics per formar-ne part: no hi ha cap motiu per fer-la fora;
  5. Catalunya és un contribuent net i la Unió Europea no en voldrà prescindir;
  6. i, com ens recordava Pilar Rahola, dissabte 5 de setembre, al programa Un Tiempo Nuevo:
    1. la UE no voldrà expulsar 7.500.000 de consumidors en euros;
    2. en cas d’expulsió, les mercaderies espanyols haurien de pagar aranzels per circular a través de Catalunya, i
    3. hi ha moltes multinacionals (moltes d’elles, alemanyes) a Catalunya, i la UE no permetrà que en restin perjudicades.

Però, encara que quedéssim fora de la Unió Europea, està per veure que allò que en resti d’Espanya (i que anomeno Expanya provisionalment) pogués romandre-hi: al cap i a la fi, Expanya, sense Catalunya, tampoc no seria Espanya i no tindria lògica que un fragment de l’antiga Espanya hi romangués mentre que l’altre en quedés expulsat.

Fins i tot, si Expanya hi romangués i ens hi vetés l’entrada —cosa que aniria en contra dels propis interessos expanyols, per cert), és pràcticament impossible que restéssim fora de l’euro i de l’espai comercial europeu. A més a més, sempre podríem entrar en la EFTA, cosa que Expanya no podria impedir, i ja tindríem gairebé tots els avantatges de pertànyer a la UE.

A més a més, qui ha dit que la majoria de catalans desitgem continuar a la Unió Europea (o a l’OTAN, etc.)? De fet, és freqüent identificar UE amb misèria, amb interessos de la banca, amb imposicions incomprensibles. Si, un cop independitzats, aconseguim fer sengles referèndums sobre aquestes qüestions, crec que hi hauria més d’una sorpresa. De fet, penso que l’argument de fer-nos fora de la UE ens importa encara menys que el de deixar el Barça fora de la LPE; potser exagero, però no crec que exageri gaire.

En resum, no sembla gaire efectiu això d’amenaçar-nos amb l’expulsió. Com a molt, pot inquietar els desinformats, i poca cosa més.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El papu de l’expulsió

  1. Sergi ha dit:

    El més rellevant en aquesta amenaça és que no troben cap cosa bona de què presumir en el projecte espanyol i s’agafen al “ep, que som socis d’un club selecte!”.

Els comentaris estan tancats.