Petites alegries

Ahir vam viure dues petites alegries vinculades al ProcésTM, totes dues per part de la comunitat internacional. D’una banda, un grup de 31 eurodiputats censuren les al·lusions vetllades (o evidents, segons es miri) del sinistre ministre de la Guerra, sr. Morenés, amb què amenaçava amb la intervenció de les forces militars espanyoles en funció del resultat del 27S. Li han demanat que rectifiqui. No és gaire (són pocs, no és cap organisme europeu concret i només se’n demana una rectificació), però és més del que m’esperava de la Unió Europea.

D’una altra, després d’una presentació oficial d’una delegació de la Generalitat de Catalunya davant la comissió d’Afers Estrangers del Congrés nord-americà, diversos congressistes s’han mostrat favorables al dret d’autodeterminació de Catalunya. Tampoc no és gaire (com en el cas anterior, són poc congressistes i es manifesten a títol individual), però també és molt més de m’esperava dels EEUU.

Però, sobretot, tant en un cas com en l’altre, el missatge supera, i molt, les manifestacions genèriques de Merkel i de Cameron sobre la necessitat de respectar la llei i aigualeixen encara més les amenaces de Cameron sobre l’expulsió de la Unió Europea (que, venint d’un cap d’estat que es disposa a deixar el tema en mans dels ciutadans, tampoc han tingut gran força en cap moment).

Dues petites alegries que manifesten la decidida internacionalització del ProcésTM i que, a més a més, indiquen que el Govern de Catalunya està jugant molt bé aquest aspecte de la partida, tot i jugar-la en inferioritat de condicions.

Pel que fa al sr Morenés, li recomano pa de pagès amb tomaca per empassar-se les seves paraules. Un glopet de Costers del Segre també hi ajudarà. Bon profit.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.