La mani de l’Albiol

Ahir, el candidat a president de la Generalitat de Catalunya pel PPC, Xavier García Albiol, va «amenaçar» amb convocar manifestacions de protesta si, el 27 de setembre, guanyen les candidatures del SÍ a la independència i se’n posa en marxa el procés. Una amenaça, com a mínim, curiosa.

Curiosa perquè sembla que García Albiol pretendria mostrar la quantitat de gent que dóna suport a la continuïtat de Catalunya dintre d’Espanya… després d’unes eleccions que ja ho hauran mostrat a bastament. I encara més curiós, molt més curiós, venint del líder d’un partit que s’ha oposat tossudament i des del primer moment a fer possible qualsevol tipus de referèndum o de consulta que haguessin pogut deixar més clar (molt més clar que aquestes eleccions) quants catalans preferim una opció i quants en preferim l’altra. Més que curiosa, és una amenaça sorprenent.

En segon lloc, tothom sap que, en política, els condicionals són molt perillosos, sovint explosius. Així, quan Albiol diu «si es posa en marxa el procés, farem…», els aficionats a la lectura entre línies interpretem «quan es posi en marxa el procés, farem…» És a dir: considerem (considero) que Xavier García dóna per guanyadora l’opció independentista i per inevitable l’inici del procés que ens portarà a ser una república independent.

No ho podem saber amb certesa, és clar, però, cada cop sembla que hi ha més indicis (com aquest condicional del líder del PPC) que algunes enquestes i sondejos (que no encara no s’han fet públics però que circularien entre les mans dels manaires) preveuen la victòria del SÍ en escons i, fins i tot, en vots. Indicis interessants i estimulants.

Però, si aquest és l’escenari previsible, com se li acut, al líder del PPC, pensar en organitzar manifestacions de signe contrari? Dit d’una altra manera: qui hi aniria? Francament (disculpi, senyor Rabell), no imagino CSQEP (Podemos, ICV i altres elements de l’esquerra més esquerranosa) ni PSC, federalistes confessos o presumptes, assistint a una manifestació per la unitat d’Espanya (Una, Grande, Libre) del bracet del PP, el partit que afirmen voler fer fora del govern espanyol. Com tampoc no tinc clar que Ciudadanos, que intenta menjar el terreny a aquest mateix PP, estigui disposada a anar-hi en qualitat de telonera. Aleshores, amb quins manifestants compta el senyor García, a més d’amb els propis del PP?

Sospito que la temptació (per tal d’evitar fer el ridícul amb manifestacions talla S en un país habituat a les de talla XXXL) d’importar catalans d’arreu d’Espanya és gran i no dubto que trobaran els espònsors que calgui (potser els mateixos espònsors anònims de SCC?) per fletar autocars per als milers de catalans d’arreu de l’estat. Perquè, com tothom sap, centenars de milers de catalans van haver d’emigrar, en temps de crisi, a Extremadura, a Andalusia, a les dues Castelles o a Madrid per tal de poder guanyar-se la vida dignament. Uns Catalans, fills de catalans, néts de catalans, que estaran disposadíssims, encantats, amb la idea de tornar a la pàtria xica per reclamar-ne la continuïtat dintre d’Espanya. I fer-ho democràticament, civilitzadament, pacíficament, sense cremar ni un sol contenidor, trencar ni un sol vidre ni tombar ni una sola paperera —per no ser menys que els manifestants dels darrers 11S.

I omplir la Meridiana a vessar. Serà bonic de veure.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La mani de l’Albiol

  1. Sergi ha dit:

    Ens havien amenaçat amb expulsar-nos d’Europa, de la ONU, del Sistema Solar. Havien previst mil i una plagues de pobresa i terrorisme si fèiem el que, d’altra banda, era impossible perquè ho diu la constitució. Ens havien tombat lleis contra la pobresa energètica, escanyat via dèficit fiscal. Ens havien negat infraestructures de futur mentre els nostres diners es malmetien en obres inútils.

    Però encara no ens havien amenaçat amb una manifestació. Aquesta sí que és bona. Per què ens ha de molestar que la gent s’expressi lliurement? Ja ho van fer l’any passat quan els van portar en autocars i trens subvencionats al circ de Tarragona. Van dir que s’ho van passar bé, lògic que vulguin repetir.

    Tot i que com tu dius, no s’entén per què necessiten supeditar l’excursió als resultats electorals.

Els comentaris estan tancats.