La mentida de la nacionalitat

A hores d’ara, suposo que ja us haureu fet un fart de riure amb la «disquisición» de Mariano Rajoy, aquest matí, a Onda Cero, quan el periodista Carlos Alsina li ha hagut d’explicar que, segons la llei actual, els catalans no perdrem la nacionalitat espanyola un cop ens haguem independitzat. I no ho diu qualsevol llei, sinó la Constitución Espanyola del 1978, aquella que el president sempre té als llavis, a l’article 11.

Per acabar d’adobar-ho, i en veure’s enxampat i amb les vergonyes de la ignorància a l’aire, el presidente ha fugit d’estudi amb dues frases genials:

— Me parece que estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna. Lo que se le está obligando a la gente es que decida si quiere ser catalán o quiere ser español.

[Rajoy en En más de uno, entrevistat per Carlos Alsina, a partir de 16′ 50”.

De la primera frase, que ja s’ha guanyat un lloc a l’antologia dels disbarats del presidente Rajoy, no comentaré res. Ara bé, crec que paga la pena parar atenció a alguns detalls de la segona.

En primer lloc, és directament i absolutament falsa: en aquestes eleccions només es demana qui ha de formar el proper govern de Catalunya. Hi ha dues opcions, Junts pel Sí i CUP, que ofereixen transformar l’autonomia en independència: crear un nou estat. Però, cap dels dos porta cap proposta que obligui a triar entre la nacionalitat catalana i l’espanyola. Per tant, dir que se’ns està obligant a triar entre una nacionalitat o l’altra és mentir.

Sembla, però, que l’actual gobierno del PP sí que està disposat a disputar la nacionalitat als catalans o, com a mínim, ens està amenaçat amb que la perdrem (igual que fan els de Ciudadanos, PSC, CSQEP i UDC). I això només ho podria fer si:

  1. Espanya reconegués Catalunya com a estat independent i
  2. Espanya no apliqués el punt 3 de l’article 11 de la CE, és a dir, si Espanya es negués a subscriure un conveni de doble nacionalitat amb Catalunya (amb qui ningú negarà, ni l’independentista més radical ni l’espanyolista més acèrrim, que ha mantingut «una particular vinculación con España»).

Mentre el gobierno espanyol no reconegui la independència catalana, continuarà reconeixent la nacionalitat espanyola de tots els catalans i, com li feia veure Alsina l’entrevistat, seguirem gaudint de la nacionalitat europea. Ara bé, el dia que el gobierno espanyol ens reconegui la independència, quines conseqüències tindria que no volgués facilitar els tràmits per a obtenir la doble nacionalitat catalana i espanyola? Qui en sortiria més perjudicat?

Diria que els independentistes (sobretot, els nacionalistes), en una situació així, triaríem majoritàriament la nacionalitat catalana i no ens sabria greu renunciar a l’espanyola. A més, molt probablement, el govern català ja hauria començat a negociar tractats bilaterals amb molts països europeus i potser també hauríem entrat a l’EFTA (cosa que ens obriria moltes portes).

En canvi, els unionistes que preferissin mantenir la nacionalitat espanyola es veurien obligats (pel gobierno espanyol) a triar entre emigrar a Espanya o romandre a Catalunya amb l’estatus d’estranger: seria, doncs, el gobierno espanyol qui estaria obligant els espanyols a ser estrangers a la pròpia casa, i serien els espanyols els més perjudicats pel gobierno espanyol.

Absurd, oi? I, tanmateix, versemblant mentre Mariano Rajoy desgoverni Espanya. Quin xou.

Per cert, mireu com ho dissimula la premsa del régimen: «Rajoy se hace un lío…», «Las dudas de Rajoy sobre…» Tot, tret de reconèixer que desconeix la famosa Constitución. Va, home, va!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.