Margallo versus Junqueras

Doncs, què voleu que us digui? No em va acabar d’agradar el debat d’anit a can Cuní: esperava molt més de tots dos. Sí, també Junqueras em va decebre una mica: em va fer la impressió que no s’havia preparat a consciència. Tot i la quantitat d’articles, declaracions i jurisprudència que va citar de memòria (a diferència del ministre, que portava tot un dossier), crec que es va deixar al tinter alguns arguments més simples i més entenedors i que, per això mateix, podrien tenir més efecte sobre el públic no especialitzat en dret internacional. O potser va expressar el mateix, però en un llenguatge tan tècnic que vaig acabar per perdre’m.

Per posar només un exemple, jo hauria argumentat de forma molt diferent el tema de la nacionalitat espanyola dels catalans. Una cosa com:

— A veure si l’entenc bé, senyor Margallo: diu vostè que els catalans som espanyols?

— Sí: sois españoles por la gracia de Dios.

— I ens estimeu molt, oi?

— Os queremos muchísimo, con toda el alma. Os queremos de la hostia.

— I no ens voleu cap mal, doncs?

— Todo lo contrario. Por eso queremos evitar que os tiréis por un puente.

— Ja ho veig, ja. Però, escolti, posem per cas que ens acabem independitzant: oi que podrem seguir sent catalans i espanyols a l’hora?

— ¡De eso nada! ¡Perderéis la nacionalidad española!

— Però, si la Constitució espanyola diu que un espanyol d’origen no pot perdre la nacionalitat espanyola si no hi renuncia.

— ¡Ah, no! Si os independizáis, renunciáis a la Constitución española y ya no se os aplica.

— Com? Si ens independitzem, deixem de ser «espanyols d’origen»?

— La independencia equivale a una renuncia explícita, sí.

— Però, són dos àmbits diferents: d’una banda, els estats i els drets dels estats; d’una altra, les persones i els drets de les persones.

— Que no, que no: la independencia equivale a renunciar a ser españoles. Automáticamente.

— Home, però vostè i jo sabem que hi ha catalans que se senten també espanyols, i alguns que només se senten espanyols. Nosaltres no volem obligar-los a perdre la nacionalitat espanyola si ells la volen conservar.

— ¡No, no! Si os independizáis, la pierden, la perdéis. ¡Todos! ¡Todos!

— Voleu dir que el govern espanyol retirarà la nacionalitat espanyola a ciutadans espanyols que se senten espanyols i que la volen mantenir? Us saltareu la Constitució espanyola, article 11 punt 2, que diu que un espanyol d’origen no pot perdre aquesta nacionalitat? Us saltareu la Constitució espanyola, article 11 punt 3, que diu que l’estat espanyol tractarà d’establir convenis de doble nacionalitat amb els estats amb què Espanya ha mantingut o manté «una particular vinculació»? O potser esteu negant que Espanya i Catalunya han mantingut «una particular vinculació»?  Us saltareu la legislació internacional i els traureu la nacionalitat? Castigareu als que anomeneu espanyols i dieu que els voleu tant i quant i, de debò, de debò, els traureu la nacionalitat espanyola?

— Mmm… ¿y la europea?

— Igual que d’aranzels i duanes, nosaltres no en posarem cap: les posareu vosaltres? I les pensions? Deixareu de pagar les pensions als ciutadans espanyols després d’haver cotitzat els anys que sigui a la Seguretat Social espanyola? De debò que deixareu en l’estacada milers de ciutadans espanyols?

— Eeeh… Esta es una disquisición que no lleva a parte alguna.

Però, és clar, no era jo qui s’enfrontava a Margallo (en una entrevista gravada hores abans que es descobrís la manipulació de les paraules de Junckers que el ministre espanyol va emprar com a argument, i on també el ministre va provar de manipular la marxa enrere de Linde sobre un hipotètic corralito a Catalunya, per exemple) i, tot i que a mi no m’ha acabat de fer el pes, estic segur que Junqueras ha utilitzat la millor estratègia possible (de fet, la major part de la premsa i dels experts afirmen que Junqueras va guanyar el debat amb claredat). Això espero.

I que es noti diumenge.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.