Declaració d’intencions

Diuen que, avui —o, més probablement, ben aviat—, els diputats al Parlament de Junts pel Sí i de la CUP aprovaran una declaració on expressaran de forma solemne la «intenció» d’avançar (o de construir: encara no en coneixem el text definitiu) cap a una República Catalana Independent. I jo em pregunto si

declaració d’intencions
la que em penja dels collons

ja s’ha dit. Perquè, al cap i a la fi, això només són paraules i les paraules van molt barates.

Ben diferents seria, crec, que aprovessin la Proclamació de la Independència, i potser que una Declaració d’Independència també hi tingués alguna utilitat. Ara bé, una Declaració d’Intencions? Vinga, home! D’aquestes, n’escolto un grapat cada dia:

— Sí, profe, a partir d’ara em portaré bé.

— Sí, profe, a partir d’ara faré els deures cada dia.

— Sí, profe, a partir d’ara estudiaré molt.

No gaire diferents de les que vosaltres escoltareu sovint o potser haureu fet servir algun cop:

— Sí, mama, ara em poso a ordenar la meva cambra.

— Sí, mama, ara desaré la roba bruta en el cistell.

— Sí, mama, ara baixo a llençar la brossa.

Paraules: en menys de tres minuts (revisió inclosa), totes les d’aquest article. Us les regalo.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Declaració d’intencions

  1. Retroenllaç: Declaració d’intencions (i 2) | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.