Cantar o no cantar

Quan tenia uns vuit anys, els meus pares em van portar d’educando a la banda de poble, ço és, a aprendre solfeig —un costum molt valencià. Fill, net i nebot de músics, havia de seguir la tradició familiar. I, sí, en aquell moment, la música m’agradava.

Dissortadament, la meva carrera musical va acabar ben aviat: en arribar a la lliçó 13 (xifra fatídica) del primer llibre de solfa, m’hi vaig quedar clavat durant dos mesos. El meu problema era fàcil d’explicar però difícil de resoldre: hi havia dos dos consecutius, blanques, que, en el compàs de compasillo (de quatre per quatre), havien de durar dos temps cadascú; i, com que eren dos dos, també havien de sonar igual.

Doncs, res, tu, que no hi va haver manera durant dos mesos: quan jo solfejava aquella remaleïda lliçó 13 del primer llibre de solfa, aquells dos ni sonaven igual ni duraven el mateix, cadascú tenia un so i una durada diferent, com si fossin cosins mal avinguts, més que no pas germans bessons. Finalment, el mestre es va rendir a l’evidència i em va enviar cap a casa (un trauma que no estic segur d’haver superat).

Potser és per això, perquè encara no he superat el trauma de meva total i absoluta incapacitat musical, que, ahir, en llegir les crítiques als diputats que no havien cantant Els Segadors al Parlament, em vaig sentir força incòmode: jo mateix, en la mateixa situació (i en qualsevol altra), no l’hauria cantat. Per motius ben diferents, suposo.

El cas és que, a jutjar pel comentaris escampats a les xarxes socials, tothom donava per fet que l’obligació dels diputats era cantar Els Segadors. Ho vaig preguntar expressament, aprofitant un d’aquells comentaris, però no en vaig obtenir cap resposta clara.

Capficat, he regirat tant l’Estatut com el Reglament del Parlament i, si no he passat per alt algun detall, no existeix aquesta obligació. Sí, l’article 8 apartat 4 de l’Estatut diu clarament «L’himne de Catalunya és Els segadors.» Però, si la funció de cercar no ha fallat, no se’l torna a esmentar en tot el text. Pel que fa al Reglament, el «TÍTOL I De la constitució del Parlament» ni tan sols esmenta que hagi de sonar Els segadors en acabar la sessió de constitució. I, un altre cop, si la funció de cercar no ha fallat, el Reglament ni tan sols esmenta Els segadors. Enlloc.

En conseqüència, els diputats que no han volgut cantar l’himne oficial de Catalunya no s’han saltat cap llei ni cap altre tipus de norma escrita. A tot estirar, han exercit llur dret d’expressió —a través del silenci, en aquest cas. Un dret que recull la Constitución del Reino de España i que confio que la futura Constitució de Catalunya també recollirà.

Deixant de banda el «petit» detall que, després de xiular el seu himne en tots els esdeveniments esportius, esperar que ells cantin el nostre amb ulls plorosos i la mà al pit és pura hipocresia, crec que els independentistes faríem bé en reconèixer-los aquest dret. Nosaltres, que hem patit i patim cada dia impediments per exercir-lo (estelades, adhesiu CAT en la matrícula del cotxe… he esmentat ja les xiulades a llur himne?), hauríem d’aprofitar i dir-los ben clar: «no compartim el vostre gest, però som més demòcrates que vosaltres i us reconeixem el dret a realitzar-lo; us reconeixem el dret a la llibertat d’expressió que vosaltres ens negueu cada dia perquè nosaltres som demòcrates.»  I, qui no el vulgui cantar, que no el canti.

Així, de pas, si algun dia us equivoqueu i m’elegiu diputat, us estalviareu l’horror d’escoltar-me’l cantar. Creieu-me: un horror.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Cantar o no cantar

  1. Sergi ha dit:

    Tens raó. Cadascú ha de ser honest amb els sentiments que té. Jo el que no trobo bé és que l’espanyolisme s’intenti apropiar de la senyera quan no la sent o que es facin dir societat civil catalana o convivència cívica catalana o la Catalunya Real. És a dir, que des del menyspreu a la llengua i la cultura catalana reivindiquin el monopoli de la catalanitat.

Els comentaris estan tancats.