Junts o separats

Ja ha quedat clar que no hi haurà reedició de Junts pel Sí (o quelcom de semblant) de cara al 20D. Com sabeu, sempre he defensat la llista única i, tot i que no vam arribar a aconseguir-la per al 27S (les CUP van anar a la seva), em sembla molt bé que, en aquesta ocasió, ERC i CDC s’hi presenten separats.

No, no crec que sigui la millor opció: la imatge de posar en primer lloc els interessos partidistes serà inevitable i no ens farà cap bé. Tanmateix, em sembla just: continua havent molta gent que creu que és la millor opció, la manera d’aconseguir més escons i, com que ja ho hem provat junts, em sembla perfecte que, ara, ho fem separats.

Això, però, m’ho posa més difícil a l’hora de decidir el sentit del meu vot. Només tinc clara una cosa, que no m’hi abstindré: el fet que els partidaris de la Via Claver hagin manifestat la intenció d’atribuir-se tota l’abstenció, sense separar meninfotisme d’abstenció militant, m’hi ha decidit.

El meu vot, doncs, es redueix a dos dubtes:

  1. votaré una opció independentista, per fer-ne visible la força? o votaré un partit espanyolista per provocar un escenari de negociació impossible que acceleri el procès?
  2. un cop resolt el punt anterior, quina llista concreta triaré?

Espero trobar resposta a la primera qüestió abans que acabi novembre. I, no, no estic fent broma: votar espanyolisme és una opció real per a un independentista convençut.

Bon cap de setmana!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.