Cinc dies d’infart

Explica Vicent Partal a la seva editorial d’avui la importància de la Declaració que aprovarà, dilluns, el Parlament. Entre els factors que ho demostren, Partal cita l’esvalotament del galliner espanyolista: certament, les tertúlies i entrevistes de la darrera setmana mostren un grau d’irritació molt proper a la ira, així com una desesperació que apunta cap a la irracionalitat.

I és aquesta irracionalitat la que em fa sospitar que, d’aquí al dilluns, «algú» en farà alguna de molt grossa per tal d’impedir que el ple del dilluns es pugui dur a terme. De què estem parlant? Doncs, no ho sé. (I ara em direu, amb raó, que, si no sé de què parlo, faria millor en callar. Reconec que teniu tota la raó. Però, mira, no em ve de gust callar; a més, així ja vaig entrenant-me per a practicar la desobediència.)

Per començar, aquest mateix matí, Ciudadanos, PSC i PP presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional perquè anul·li, per un presumpte defecte de procediment, la convocatòria del ple, i un altre contra el text mateix de la resolució (em sembla que el PSC no presenta aquest segon recurs, però han dit que en presentaran un contra la junta de portaveus d’ahir). No tinc cap dubte que el TC es reunirà d’urgència, admetrà tots els recursos i prohibirà el ple en què aquesta declaració solemne s’havia d’aprovar en menys de 48 hores, potser 24.

I aquí ve el dilema: comencem a desobeir el TC, abans i tot d’haver votat desobeir-lo, i celebrem igualment el ple? D’acord, posem que Junts pel Sí i CUP es posen d’acord a donar suport a la presidenta del Parlament perquè tiri endavant el ple (cosa que no tinc clara; però, bé, serem optimistes): la resposta del TC serà inhabilitar la Carme Forcadell de manera fulminant i, molt probablement, enviar la Policía Nacional a impedir-li l’accés al Parlament o, per què no?, a detenir-la.

Arribats a aquest punt, es replantejarà la CUP la possibilitat d’una DUI immediata? Perquè, en realitat, quina altra mesura de defensa ens deixa l’estat espanyol?

(Per cert, si arribem a aquest punt, seguirà la CUP obstaculitzant l’elecció d’Artur Mas com a president amb tot el que això suposa d’indefensió per a Catalunya?)

Ah, no, ho sento: no em crec que el Gobierno del Reino de España sigui capaç d’actuar de forma diplomàtica: no ho tenen a l’ADÑ. Abans de prendre cap mesura negociadora, el presidente Rajoy és capaç de declarar l’estat d’excepció (o de setge, com voldrien alguns) i desconvocar les eleccions del 20D.

Jo, per si de cas, aquesta tarda faré compres per a dos mesos: no descarto una vaga general indefinida ni altres formes de resistència pacífica fins que la situació es normalitzi. I, d’aquí al dilluns, un consell: molta til·la, perquè ens esperen cinc dies d’infart.

I els que vindran.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.