Feblesa

Si el 9 de novembre s’aprova la declaració d’intencions presentada per Junts pel Sí i la CUP al ple del Parlament i, hores després, no aconseguim elegir president, Catalunya, el 10 de novembre, quedarà en una situació d’extrema feblesa estratègica. Espero que tant la CUP com Junts pel Sí siguin conscients de la gravetat de la situació.

En efecte, si les forces espanyolistes no arriben a impedir el primer ple i si en aquest s’aprova aquella declaració formal d’intencions independentistes, l’estat espanyol no trigarà ni un minut a actuar. En el mateix moment que les càmeres de televisió retransmetin la votació, la maquinaria espanyolista, a tots els nivells, es posarà en marxa. I no faran broma: potser abans del segon ple, el d’investidura, actuaran. Com? Ah, no ho sé, però m’imagino el pitjor escenari.

Si l’endemà, 10 de novembre, continuem sense president electe, l’estat espanyol aprofitarà la situació d’interinitat, de provisionalitat, i començarà a inhabilitar a tort i a dret parlamentaris i funcionaris. I com s’hi podrà oposar un president encara en funcions que, clarament, no compta amb el suport de totes les forces independentistes? No és una posició de força, no és una posició des d’on es pugui resistir gaire: la desfeta estaria assegurada.

Em pregunto si Junts pel Sí i CUP són conscient del perill que se’n derivaria. Però potser això tampoc no té importància: potser entre el primer i el segon ple del dia 9 arriben els tancs, reals o metafòrics, per aprofitar el moment de màxima feblesa.

I, nosaltres, discutint sobre el sexe dels àngels.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.