Incògnites

Després de veure on hem arribat (i, sobretot, després de l’anàlisi que en va fer ahir Vicent Partal), em plantejo una sèrie de dubtes:

  • volem la independència?
  • som capaços de treballar en equip per aconseguir-la, més enllà dels xous mediàtics i les costellades de milions de comensals?
  • els nostres «líders» saben alguna cosa d’estratègia?
  • entenem que la política no és amable amb els amateurs?
  • la nova política consisteix a reunir els vells dogmatismes amb d’altres de nous?
  • paga la pena aprovar una declaració d’intencions si no anem a formar cap govern que la pugui mantenir contra la tempesta que despertarà?
  • desdoblar el gènere gramatical ha evitat alguna agressió de gènere?
  • eliminar les corbates de l’escena política ha evitat algun desnonament?
  • els catalans existim o som un invent de la nostra pròpia fantasia?
  • els catalans existim o som un invent espanyol?
  • si finalment anem a unes eleccions al març, hi haurà (per fi) llista única o (un altre cop) semiúnica? o anirem com en Massamagrell, cada u pa ell?
  • podrem anar a unes eleccions al març o ens hauran aplicat abans el 155 per via rectal i, per tant, ni tan sols seran possibles?
  • l’any vinent, celebrarem l’11 de setembre o només el 12 d’octubre?
  • mereixem la independència?
  • mereixerem la independència dins de 300 anys més?

I, com que no us vull espanyar el divendres, prefereixo no contestar-ne cap.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.