Guant de seda

Vau escoltar ahir el debat d’investidura? Vau escoltar l’argumentació d’en Baños i la resposta d’en Mas? Doncs, em va fer la impressió que es tractaven amb guant de seda, amb compte de no fer-se sang mútuament.

No només els arguments estaven triats per totes dues bandes, també el vocabulari, el to de la veu i la gestualitat, semblaven els de dos adversaris conscients que aviat es veuran obligats a fer les paus i que, per tant, eviten donar-se cops que puguin entrebancar la nova etapa.

A més a més, hi ha altres detalls: dilluns, CUP i Junts pel Sí van votar junts una declaració històrica (Baños la va definir així); ahir, CUP votava per primer cop (crec) en el mateix sentit que el PP, i això els deu de coure molt; i les indirectes van ser constants («avui no el votem», però «torni dijous», deia Baños; «si vol, quedem els 72», deia Mas, encara que fos de broma, però… per trobar-hi una solució; o potser no era broma i era l’habitual conill que Artur Mas treu del barret en ocasions com aquesta —deu de tenir-hi tota una granja). I, sobretot, l’interès de l’u i de l’altre a destacar els compromisos que els uneixen: procurar la independència de Catalunya. Per no oblidar l’argument de la necessitat: l’estat espanyol ja apunta contra nosaltres el Tribunal Constitucional, però la Fiscalia ja ha disparat ordres als mossos.

Indicis, d’acord, només són indicis (ja em va semblar veure’n algun ahir) Però diria que alguna cosa es mou, alguna cosa que encara no és pública i que aviat (ai, aviat…) ens pot donar una sorpresa.

O potser sóc jo: qui té fam somia rotllos. A veure què en pensa el Vicent Partal…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.