NS/NC

Aquests dies, mentre llegia les interpretacions dels resultats d’unes enquestes realitzades fa un mes (el ritme de la política catalana és, com a mínim, estressant), em vaig aturar a reflexionar una mica sobre l’apart NS/NC. I cada cop el trobo més absurd.

En realitat, qui respon «No ho sé», està responent «Sé que no ho sé», o, tractant-se d’opcions electorals, «No m’hi he decidit encara»: en moltes ocasions, qui no sap alguna cosa no sol saber que no la sap, de manera que aquesta resposta, fins i tot des la sinceritat de l’enquestat, no em sembla gaire fiable.

Però, qui sap, de debò, quin seria el sentit del seu vot davant d’una urna? Ho sap el mateix entrevistat? El micròfon de l’entrevistador, desproveït del caràcter oficial del vot i del condicionament psicològic d’una campanya, qui ens assegura que produeix en l’enquestat la mateixa reacció que es vol imitar? Si fóssim honestos, davant de qualsevol entrevista, la nostra resposta hauria de ser sempre «No ho sé», i el fet que aquest apartat no obtingui mai el 100% ja ens hauria de fer desconfiar.

Ara bé, i per quins set sous s’han sumar els «No us vull contestar» amb els «No ho sé»? No s’assemblen en res! Darrere d’un NC s’hi poden ocultar moltes raons diferents:

  • no m’has caigut bé i no et vull facilitar la feina;
  • les enquestes són una eina per a manipular l’opinió pública i no penso col·laborar-hi;
  • ho tinc claríssim, però a ningú res l’importa;
  • no m’ho havia plantejat mai, m’agafes a contrapeu;
  • que guapa, l’entrevistadora, i quins ulls més bonics que té; què punyetes m’acaba de preguntar? i què li contesto jo ara sense quedar en ridícul?;
  • no ho sé, però em fa vergonya admetre-ho (que seria l’únic NC que podríem, sense mentir, sumar als NS).

Tot això, fixeu-vos, en l’apartat que menys solem valorar de qualsevol enquesta: de debò que paga la pena llegir-ne els resultats?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.