Carta oberta a Andreu Barnils

Benvolgut Andreu Barnils,

Com a votant de Junts pel Sí el 27S, em sento al·ludit per la vostra carta oberta publicada a Vilaweb, de manera que em prenc la lliberta de respondre-vos, tot i saber que és ben improbable que arribeu ni tan sols a tenir notícia d’aquestes línies. Què hi farem…

M’han cridat l’atenció els arguments, interessants, que aporteu, i és cosa que s’agraeix molt en aquest moment. No m’ha agradat gens, però, el to paternalista i, de vegades, de superioritat («d’altres hi cauen de quatre potes» en seria la mostra més sagnant). Però, faré com que no me n’he adonat. «Mas, sí, però on?» Estudiem-ho.

Dieu que el debat Mas sí, Mas no, és fals, i això em sembla agosarat. El debat continua essent Mas president sí, Mas president no, i ho continua essent perquè la CUP continua dient que no el vol de president i Junts pel Sí, sí. Tanmateix, deixe-m’ho passar, també, i anem al gra.

Interpreto que el nucli de la vostra argumentació és que la CUP acceptaria Mas com a conseller d’internacional i que els convergents s’hi conformarien: «si veuen que el senyor Mas parla amb Merkel es calmaran i no els perdrem.» Acceptem, de moment, aquestes dues hipòtesis de treball. Les trobo agosarades, en especial la segona; tot i així, acceptem-les.

Jo no sé quants cops s’ha reunit el president Mas amb Merkel, Cameron o Obama. Ara bé, tinc entès que, en general, en política, cada càrrec se sol reunir amb els seus homòlegs: presidents amb presidents, ministres amb ministres, sotssecretaris amb sotssecretaris… Creieu de debò que Merkel, Cameron o Obama es reuniran amb algú que no és cap d’estat ni president ni ministre, sinó conseller d’un territori que no se sap ben bé què és, perquè els seus representants diuen que estan constituint-se en estat, mentre que l’estat de què encara depenen el defineix com a comunitat autònoma (regió, en solen dir els europeus)? Els caps d’estat o els primers ministres dels estats més poderosos del món es reuniran amb un conseller d’un territori que, si algun dia aconsegueix independitzar-se, serà un estat occidental de tercera fila? De debò?

Si us plau, siguem realistes: fa dos dies, els telenotícies van mostrar Mariano Rajoy que baixava de l’avió per assistir a la reunió del G20: creieu que hi anava per la seva capacitat política o pels seus coneixements o per la seva preparació en els temes a tractar? Va anar-hi perquè és el president d’un estat que es diu Espanya i, els agradi o no, ens faci riure o no, és l’homòleg d’Obama, Putin o Merkel (encara que el seu nivell d’anglès sigui inferior al de qualsevol alumne de 1r de batxillerat). El càrrec és allò que et permet a anar a un taula de negociacions o a una altra.

Així, doncs, si aquesta idea —creativa, això sí— de nomenar Artur Mas conseller d’internacional havia de convèncer els convergents en veure’l reunir-se amb amb presidents i cap d’estat, deixem-ho córrer, perquè no crec que s’arribi a reunir amb ells amb un càrrec com el que proposeu.

D’altra banda, defenseu que si, a més a més, féssim president Raül Romeva, comptaríem amb la bona predisposició de CSQEP. Miri, això ja em sembla exagerat, molt exagerat. CSQEP va fer campanya en contra d’un procés unilateral d’independència i, sigui Romeva o Mas eĺ president, continua sent un procés unilateral d’independència, això no ha canviat: si CSQEP modifiqués els seu posicionament, ho estaria fent per un nom i no crec que això sigui un argument sòlid. Ah, i hi ha el petit detall que Romeva va abandonar les files d’ICV fa uns mesos: de debò el veurien amb bons ulls? No ho sé, però em sembla poc probable.

No veig, doncs, que la vostra proposta tingui probabilitats de ser acceptada ni que, en cas de ser-ho, funcionés tan bé com espereu, ni pel que fa a l’acceptació per part de l’entorn convergent ni pel que es refereix a les reaccions de CSQEP.

Tanmateix, concordo amb la que sembla ser la hipòtesi de fons: la partida de la independència, si arriba a celebrar-se’n la darrera fase, es jugarà en camp internacional, i és aquí on ens interessa reservar les millors cartes. Si penseu que els agents internacionals no farien mala cara a Artur Mas com a negociador, vol dir que, a diferència de la CUP, no li saben trobar cap problema: no serà que els inconvenients que aquests li troben són simples manies personals? No deixem que aquesta obcecació ens faci de fre, si us plau.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.