La nit dels estels caiguts

Avui, la CUP, en una assemblea que no era assemblea, que no havia de votar res però que ha acabat votant continuar blocant el procés, ha enfonsat les il·lusions de molts catalans, jo entre ells. Com a símbol de la nostra desil·lusió, alguns, no sé si molts o pocs, estem traient les estelades dels balcons. Desil·lusionats.

Després de dos mesos amb el procés aturat, els revolucionaris que ho volien tot ens han deixat sense il·lusió, l’única cosa que ens permetia continuar resistint amb un estat en contra. I, sense il·lusió, la lluita s’acaba.

Suposo que això els farà feliços: ara, seran ells, els revolucionaris de cartró i samarretes reivindicatives, els qui tindran l’exclusiva de la lluita. Crec que era això el que els molestava: que la gent normal, en massa, s’hi hagués implicat. Tenien por de perdre el protagonisme en el paper de màrtir antisistema. Doncs, apa, aquí ho teniu: us quedeu sols, amb la vostra furgoneta empantanada perquè no heu tingut collons per embrutar-vos les mans ajustant-ne el motor.

Les utopies, gestionades amb maduresa, ens marquen la direcció cap a un món millor i ens donen força per superar els obstacles que trobem pel camí. Quan oblidem que són inabastables, esdevenen el contrari del que haurien de ser i es transformen en un fre, una trampa, una via morta. La utopia ens ha d’empènyer endavant; en canvi, l’utopisme de la CUP ens ha aturat. Voler-ho tot (una minoria) ens ho ha tret tot (a la majoria).

I no només no obtindrem ni la independència (que volíem tots els independentistes) ni la revolució (que volia només una part de nosaltres i amb matisos), sinó que perdrem l’autonomia. És a dir, la poca que ens queda.

Moltes gràcies, CUP, per acabar amb les il·lusions d’un poble i per ser la puntilla de Catalunya en mans de l’imperialisme espanyol. Aneu-vos a la merda.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.