El suïcidi de Merlí

Aquesta nit, la sèrie Merlí arriba a l’episodi 12. En algun lloc he llegit que en farien 13, de manera que n’és el penúltim, i fa temps que tinc una teoria sobre aquest penúltim episodi: algun dels alumnes del professor de filosofia més popular de Catalunya se suïcidarà. Com que, dit així, sona una mica bèstia, tractaré d’explicar-me millor.

Des del primer moment vaig veure que aquesta no era la típica sèrie sensiblera d’institut, amb un argument edulcorat i on tot acaba bé. Al contrari, respira un aire realista (fins a cert punt: la ficció sempre és ficció), inspirat en les vivències quotidianes dels fills d’una certa classe mitjana (tirant cap a mitjana baixa, tot i que els protagonistes no ho saben). Per forçar-hi una mica el realisme (o el realitisme), hi cal una mica de tragèdia: un suïcidi, o al menys un intent de suïcidi, pot anar-hi molt bé. N’estava tan convençut que fins i tot vaig proposar als meus alumnes (de primer de batxillerat, com els protagonistes) que intentessin esbrinar quins en serien els candidats més probables.

Sí, ho, reconec: com a exercici de classe, és encara més bèstia que la hipòtesi en què es basa. Només una noia va recollir el guant i va redactar quatre pàgines llargues de reflexions: en vaig quedar astorat perquè les argumentacions eren molt elaborades, demostraven una bona dosi d’observació i gran capacitat d’anàlisi narrativa. Acabi com acabi l’episodi d’aquesta nit, la meva alumna obtindrà una bona nota, aquest trimestre.

Personalment, em decantava entre el Pol, el gallet de l’institut, molt més sensible del que pretén deixar veure, i el Joan, el fill ultracontrolat pels pares, tip de no tenir llibertat i que no veu sortida possible a la seva situació.

Ara, però, després dels darrers girs argumentals, la probabilitat del suïcidi de qualsevol personatge em sembla que ha disminuït. I, a banda, sempre hi ha el petit detall de l’horitzó de la sèrie: si hi ha una segona temporada que narri el 2n de batxillerat, els guionistes serien refractaris a renunciar a personatges que han costat tant d’elaborar. O potser no.

En qualsevol cas, no m’ho conteu, si us plau, que jo no veuré l’episodi fins demà, via web. Moltes gràcies.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El suïcidi de Merlí

  1. Retroenllaç: Continuarà | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.