Vot per despit

Diumenge, la CUP va escenificar l’enèsima condemna a Mas, una mania persecutòria tan digna com qualsevol altra. No seria greu si no fos perquè, de pas, han esmicolat les il·lusions de desenes de milers de catalans que ja ens vèiem celebrant la independència. La culpa és nostra, però: ens vam creure que la CUP era independentista. Ara, però, el malentès ja està aclarit.

Porto tot el dia recordant el 9N; de segur que a molts de nosaltres ens passa el mateix. És curiós, però, no recordo haver tingut, aquell dia, cap conversa sobre partits polítics ni sobre candidats a president. No dic que no en mantingués cap o que no n’escoltés cap: dic que no les recordo. El que sí que recordo és veure centenars de persones que venien a votar amb el somriure als llavis i, sovint, llàgrimes als ulls. Persones grans, molt grans, algunes de les quals venien en cadira de rodes, amb l’ajut de familiars, i que, després de dipositar el vot, ens abraçaven emocionats. Recordo la il·lusió d’aquestes persones perquè és l’únic que comptava aquell dia, no pas els partits ni els candidats.

No puc deixar de preguntar-me què sentiran avui aquestes persones; si se sentiran traïdes o estafades, o si mantindran l’esperança de veure, algun dia, una Catalunya independent. Ara mateix, les xarxes socials van plenes de retrets, d’acusacions, d’insults. Els cupaires, amb el posat habitual de superioritat, fan burla dels qui els van votar sense haver-ne llegit el programa —un programa que parla d’independència, no pas de qui pot o no pot participar en dur-la a terme, cosa que em fa pensar que ells tampoc no se l’han llegit. No crec que aquesta ferida —de la què els cupaires no semblen conscients— pugui sanar en poques setmanes.

De tota manera, jo he tret una cosa positiva de tot això, i és que ja no em tornaré a preocupar sobre quin partit votaré: a partir d’ara, votaré sempre Mas (o els seus successors polítics) simplement perquè és el vot més contrari a la CUP. El votaré sense molestar-me a llegir-ne el programa i independentment de si la seva forma de governar em perjudica o no. Com que ja desconfio de tothom, com que ja no crec que el vot tingui una utilitat social, l’empraré en contra dels qui més m’han contrariat.

Si existeix el sexe per despit, amb més motiu el vot.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Vot per despit

  1. Retroenllaç: Votaré | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.