Votaré

Sí, ja havia decidit que el 20 de desembre votaria. Tanmateix, sembla que molts independentistes han decidit abstenir-s’hi per diversos motius: per desmotivació («entre Junts pel Sí i la CUP s’han carregat el procés, no serveix de res»), per convenciment («si fem la desconnexió, fem-la de debò») o per manca d’una oferta al seu gust («no vull votar ni DL ni ERC, no m’agrada cap dels dos»). És clar que l’abstenció és una opció perfectament legítima, democràtica, respectable; jo mateix me la plantejo cada poc que hi ha eleccions i qualsevol dia faré cas del darrer argument. De moment, però, penso que no és l’hora; no per a mi.

No he acceptat la desmotivació perquè fer-ho implicaria fer bo l’argument d’Aznar quan deia que els mateixos catalans ho ensorraríem tot. Crec que JPS i la CUP han comés errors, és clar, i alguns de molt greus. Ara bé, ens agradi o no, la CUP i JPS són les eines polítiques que hem pogut emprar per a una fase del procés. La CUP no s’hi presenta (el que no vol dir que els seus votants s’hi hagin d’abstenir, cosa aparentment contradictòria, però que a mi no m’ho sembla), ni tampoc JPS: els independentistes haurem de triar, doncs, entre DL (la nova marca per a CDC) i ERC. Ens agradin més o ens agradin menys, de cara al 20D, ERC i DL són les nostres eines; l’abstenció, en canvi, serà l’eina de l’unionisme.

El convenciment d’alguns em sembla prepotent i, en qualsevol cas, fora de lloc. Abstenir-se perquè «ja hem fet la Declaració de Desconnexió» és no entendre que la política es basa en fets més que no pas en paraules o en gestos. Creure que hem fet la desconnexió només perquè hem votat un paper que ho diu és tan infantil com creure que la Terra serà plana si ho votem en assemblea. No ens enganyem: no ens hem desconnectat encara i estem més lluny d’aconseguir-ho del que ens pensàvem. Però no hem de permetre que l’optimisme ens deixi en mans dels nostres adversaris.

I, sí, és cert que no em fa cap gràcia votar CDC (encara que s’hagi canviat de nom): són aquests qui ens han imposat la pitjor consellera d’Educació de la història de Catalunya. I tampoc no vull votar ERC, que ens va imposar el pitjor conseller d’Educació de la història de Catalunya. Però l’abstenció donaria pas a l’èxit de Ciudadanos, a l’èxit dels partits unionistes, i la comunitat internacional ho interpretaria com un fracàs de l’independentisme. Si, finalment, el Parlament de Catalunya investeix un president que lideri aquesta etapa del procés, uns resultats adversos el 20D afegirien un factor negatiu. I ja en tenim massa.

Així, doncs, i encara que sigui de mala gana i sense cap il·lusió, aquest cop tornaré a votar, perquè no votar, tot i que legítima, és la pitjor opció: l’abstenció és el mateix que votar Ciudadanos. Per a mi, ho és.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Votaré

  1. Sergi ha dit:

    El pitjor enemic que tenim és el nostre morro fi. ERC i CDC son opcions 10000 vegades millor que les 4 opcions que ens han presentat els espanyols ara que estan esplèndids (que durant 30 anys han estat bàsicament 2 opcions). I el pitjor conseller d’Educació català és mil vegades menys dolent que la majoria dels ministres d’Educació que ens imposen des de Madrid.

    I la democràcia és justament això que dius. Si no votes tu, vota algú altre per tu. No hi ha volta de full. Els únics motius lúcid que veig per abstenir-se és que no creguis que les decisions que prendran els representants escollits en aquestes eleccions t’afectaran o que creguis que estàs menys capacitat que els altres per triar una opció política.

    • Ens afecten fins i tot les decisions que prenen governs molt més llunyans i que no podem votar, com ara el de Putin o el d’Obama, imagina si ens afectaran les de l’estat espanyol que és qui administra els nostres impostos! No entenc com hi ha catalans que ho neguen, això.

Els comentaris estan tancats.