Un tió o el Tió?

Com cada cop que s’acosta Nadal, s’ha revifat la polèmica: els defensors de la tradició a ultrança s’esgarren les vestidures davant dels tions personificats, aquells amb una cara pintada i barretina. Argumenten que el tió és només això, un tió, un tronc de fusta que acabarà cremant a la llar, i que pintar-li cara ulls és desvirtuar-lo, tergiversar la festa i, sobretot, comercialitzar-la.

Perquè, en el fons, sembla que els molesta que algú pugui guanyar uns diners afegint dues potes, cara i barretina a un tronc. I passen per alt que la major part dels catalans habiten a zones urbanes on no aconseguir llenya no és fàcil, i a pisos sense llar de foc, on un tió seria un element absurd i inútil. Els defensors del tió «sense disfressa», doncs, viuen a pagès i s’emprenyen si els catalans urbans volen il·lusionar els més menuts amb una versió menys rústica d’aquesta tradició.

Són els mateixos que, a finals d’octubre, clamen contra Halloween, una festa d’origen celta, i defensen la castanyada, una festa també d’origen pagà, però, en aquest cas, romà. Són els mateixos que pretenen que els nens trobin més divertit disfressar-se de castanyera (un uniforme laboral, al cap i a la fi) que no pas de vampir, de zombi o d’home-llop. Potser també els molesta que algú faci diners confeccionant i venent disfresses.

El que sí que tinc clar és que un tió sense cara i barretina és tan ensopit com la disfressa grisa de la castanyera. Si no volem que el costum del tió es perdi per manca de llars de foc (i perquè els més menuts ja no empatitzen amb un tros de fusta), haurem de transigir amb els tions somrients. Si no volem que la Castanyada desaparegui, haurem d’aprendre a fusionar-la amb el Halloween.

Haurem de recordar que, en general, tancar els ulls a la realitat és la millor manera de trencar-nos el cap contra algun mur o de caure per algun penya-segat. I la realitat ens diu que no hi ha res com comercialitzar una tradició per evitar que desaparegui.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Un tió o el Tió?

  1. Sergi ha dit:

    Diuen que hi havia unes gaseles a la sabana que van decidir en assemblea que entrenar les seves cames per córrer més ràpid era desnaturalitzar-se.

    Hi havia.

  2. Pons ha dit:

    Estem segurs que als nens petits els hi farà molta il·lusió llançar al foc un tronc que han estat alimentant i cuidant durant setmanes com si fos la seva mascota? En el fons no es més humanitari simplement apallissar un tió a cops de bastó encara que aquest tingui cara i ulls?

    Els nens sempre voldran la tradició més guai, si la cosa evoluciona i es fabriquen tions ninja o tions transformers no dubtis que aquests seran els més venuts. Us imagineu tions llançant raigs làsers pels ulls? Crec que he trobat un nínxol de mercat

    • Els nens sempre trien allò més meravellós. Els adults (molts adults) han perdut els sentit de la meravella i no entenen llurs eleccions. De moment, amb els tions amb cara, ulls i barretina ja m’apanyo: tions-tortuga-ninja? No donis idees! ;-)

Els comentaris estan tancats.