El misteri de les esquerres monàrquiques catalanes

Doncs, sí, anit vaig veure el discurs de Felipe VI. I no em sento espanyol, sinó català; i sóc republicà. Però, com que la independència de la República de Catalunya encara no és un fet, i com que qualsevol camí per aconseguir-la passa per l’enfrontament (espero que diplomàtic) amb l’estat espanyol, em va semblar que calia escoltar el seu Cap d’Estat. Perquè, no ho oblidem, Felipe VI és el Cap d’Estat espanyol i tot el que digués en aquest moment ens podia afectar molt d’una manera o d’una altra.

Poques hores després, l’article de Ramón Cotarelo em confirmava la meva interpretació i n’afegia detalls importants que se m’havien escapat. Però, com que ell ja ho ha exposat amb la claredat habitual, jo volia parlar d’un tema diferent que em va venir al cap mentre contemplava el saló del tro: l’estat espanyol és una monarquia. Dir que ho és des del primer Borbó o ja en època dels Àustria pot semblar redundant. El que intento explicar és que no ho ha deixat de ser en cap moment.

Direu que, com a mínim, durant les dues repúbliques va ser república, i que tampoc no va ser monarquia durant la dictadura de Franco. No hi estic d’acord. Les repúbliques van ser breus i van fracassar perquè Espanya és, essenciament, un invent monàrquic, i Franco va ser un rei de facto: sens corona, però rei.

Quan dic monarquia, si voleu, podeu interpretar «sistema polític regit per una persona amb poder absolut i situada per sobre de la llei». El poder absolut es disfressa de democràcia per perpetuar-se; el poder absolut actua i s’imposa a lleis i a parlaments; la constitució espanyola reserva l’absoluta immunitat al rei i el posa per damunt de les lleis, tal i com ho estava Franco o els reis antics: no hi ha gran diferència entre els reis constitucionals i els anteriors, ni entre tots ells i el dictador.

I és aquesta figura unipersonal, porti corona o no, la que manté i salvaguarda l’existència d’Espanya. Espanya, sense un dictador o un rei, deixarà d’existir (perquè està formada per diverses nacions que no han arribat a conviure en equilibri, sempre ha estat la castellana la que s’ha imposat a les altres i les ha intentat assimilar). I el rei, com el dictador, defensarà la unitat d’Espanya per mantenir-se en el poder.

Tot això en venia al cap en veure Felipe VI al saló del tro i en escoltar com defensava la unitat d’Espanya i el respecte a la llei i a les institucions. Defensava la pataqueta, és clar.

Tres idees clau (i dues conseqüències) se’m van fer evidents.

La primera idea clau: cap partit d’esquerres pot defensar la monarquia, que és el sistema més de dretes possible.

La segona: cap partit espanyol d’esquerres defensarà mai la república, perquè aquesta donaria pas (si durés el suficient) a la desintegració d’Espanya (i això no li interessa a un partit espanyol).

De les dues anteriors es dedueix que cap partit espanyol d’esquerres és realment d’esquerres.

La tercera idea clau: la independència de Catalunya és l’única via per esdevenir república i, per tant, per poder tenir la possibilitat real de triar lliurement governs d’esquerres o de dretes.

I, com a resultat final, les esquerres catalanes que defensen la unitat d’Espanya estan defensant la monarquia que perpetua l’estat que actua en contra dels interessos catalans i, per tant, no són ni d’esquerres ni catalanes.

Ara, però, cal esperar fins diumenge a veure quants cupaires arriben a unes conclusions similars i quants prefereixen donar-li una alegria a Felipe VI. Faré crispetes.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El misteri de les esquerres monàrquiques catalanes

  1. Pons ha dit:

    Per què una república donaria pas a la desintegració d’Espanya? Actualment un rei no es simplement una figura diplomàtica decorativa un xic massa cara de mantenir? Està clar que no li donem la mateixa importància a aquesta figura tu i jo, i molt menys ho veig com un sistema per diferenciar taxativament entre política d’esquerres o de dretes.

    N’estem segurs que investint a Mas com a president ens garanteix una declaració unilateral de independència efectiva al 100%? O simplement investint a Mas s’aconseguirà tornar a tenir el Mas com a president (una altra vegada) el qual farà el paper però acabarà dient “Mira, es que a Madrid em diuen que no, però jo ho he intentat, eh? En fi, ja que sóc president seguiré fent la política de CIU…”

    • No he cregut mai que el rei sigui una figura decorativa per molt que la constitució espanyola ho dibuixi així. És un poder fàctic, sostingut per altres poders que no formen part del sistema democràtic i que són, en la major part dels casos, anteriors al franquisme.

      Aquest poders aspiren a mantenir una unió fictícia (de la obtenen benefici), neguen la diversitat dels pobles ibèrics i creen una invenció anomenada Espanya rere de la qual s’amaga Castella (en un sentit ample). El rei o el dictador és l’eina d’aquests poders i, al mateix temps, viu, com un paràsit, d’aquells poders i d’Espanya. Si cau aquesta figura durant el temps suficient i aquells poders s’afebleixen, podrien arribar a no poder evitar una ruptura en cadena.

      Sí creus que la democràcia i la monarquia —una institució basada en l’herència, originada en el dret diví i recuperada per la dictadura franquista— són compatibles, vol dir que tenim conceptes força diferents de democràcia.

      I, pel que fa a què pot fer Mas si resulta investit, m’has recordat la pel·lícula aquella on la policia ja sabia quins delictes havies de cometre en el futur i et detenien, jutjaven i condemnaven abans d’haver-los comés. Curiós, que sospitis tant d’ell, perquè Mas i Junts pel Sí van votar aquella Declaració que CUP va exigir i que porta dos mesos evitant que es pugui aplicar.

      Per cert, quin candidat de consens i lliure de tota sospita proposaries? Algú que hagi votat a favor de la Declaració, que compti amb el suport de JxS i CUP (com a mínim), que no estigui encausat per corrupció, que parli quatre llengües i tingui més de 10 anys d’experiència en primera línia política (perquè suposo que tampoc no voldràs deixar l’última fase del procès en mans d’un debutant, oi?). Sí fos algú que estigués querellat per l’estat espanyol per haver donat als catalans l’oportunitat de votar pel seu futur, ho consideraria un plus.

Els comentaris estan tancats.