«Hacienda no somos todos»

En el judici (o vista, que jo no entenc d’aquestes coses) per presumpte frau fiscal, on la infanta Cristina es troba involucrada (ja no recordo per quins càrrecs concrets, ni falta que em fa, perquè se n’anirà lliure i impol·luta), l’advocada de l’estat ha emprat un argument curiós per a demostrar que la organització Manos Limpias no representa els interessos dels afectats pels presumptes delictes: la frase «Hacienda somos todos», famós eslògan que ha quedat en la memòria col·lectiva, és només publicitat i no té força legal (és a dir, la fiscal afirma que Hisenda no som tots, sinó només uns quants) i, per tant, Hisenda és només Hisenda (ministeri, secretaria, departament, o el que la llei marqui en cada moment), no pas els ciutadans espanyols. I, com que Hisenda (representada per la fiscalia i, en aquest cas concret, per ella) no presenta càrrecs i Manos Limpias no tindria opcions a presentar-ne, resultaria, de retruc, que, com que és MMLL l’únic actor que ha presentat acusacions contra la infanta, aquesta podria marxar a casa i oblidar-se del tema.

Si, ja sé que està complicat. A veure, que diu l’advocada que representa a Hisenda que:

  1. «Hacienda no somos todos»;
  2. com que «Hacienda son solo unos cuantos» i només la fiscalia de l’estat els pot representar, resulta que
  3. el conjunt dels espanyols (que no són Hacienda, ojito) no poden presentar càrrecs i, en conseqüència,
  4. Manos Limpias, que diu representar els espanyols, no té dret a presentar cap acusació, de manera que
  5. aquí no presenta acusacions ningú i la infanta Cristina se’n pot tornar a Suïssa a treballar d’assessora per a un banc espanyol (si algú es pensa que és un banc català, potser també creu que els reis són els pares, cosa que en el cas de l’acusada encara és cert perquè Juan Carlos i Sofia són una mena reis en excedència —o en la reserva, sobretot ell, que era cap dels exèrcits— o alguna cosa similar).

Espero que hagi quedat una mica més clar.

No sóc especialista en lleis, però crec recordar que la legislació sobre publicitat enganyosa, per evitar-ne abusos, dóna caràcter contractual a les promeses fetes en qualsevol campanya publicitària (o potser també m’equivoco i només són els jutges els qui n’han fet aquesta interpretació, creant-ne, això sí, jurisprudència). Si aquesta interpretació fos correcta (cosa que ignoro, però em sembla que paga la pena de ser estudiada), seria Hisenda qui hauria vulnerat la legislació sobre publicitat en dir-nos que «Hacienda somos todos» quan, en realitat, «Hacienda no somos todos, sino solo nosotros: vosotros solo sois unos pringaos y unos pobres paganos».

Si haguessin estat els advocats de l’estat a emprar aquest argument rocambolesc, encara ho entendria. En canvi, és l’advocada de l’estat, la que està donant a entendre que la seva representada, Hisenda, va cometre frau publicitari, publicitat enganyosa o com repunyetes es digui. Conserveu el nom d’aquesta flamant advocada, la senyora María Dolores Ripoll Martínez de Bedoya, perquè abans de 15 anys la veurem de ministra de Justicia del Reino de España (o d’allò que en quedi, que això és una altra història, o saga, o poema èpic, o comèdia grega —amb tantes segones i terceres lectures com us plagui).

Però, no us en féssiu gaires il·lusions: com ja sabem, l’alegria dura poc (o gens) en casa del pobre i de segur que la famosa campanya «Hacienda somos todos» és anterior a la llei sobre publicitat i, per tant, no se li pot aplicar, i tot això quedarà en no res, bufes de pato, com diem per L’Horta (què us havíeu pensat, pobres pagans? Pringats, que sou —que som— un pringats).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.