Primera Dama

Ho sento, però no puc amb aquest concepte.

Que les monarquies tenien (permeteu-me que parli en passat: espero que aviat desaparegui aquest anacronisme) rei i reina? Bo, d’acord. Però, oi que les repúbliques van nàixer per evitar els errors de les monarquies? Oi que el principal error que s’atribueix a la monarquia és el de no ser una institució democràtica ja que el rei no és elegit democràticament? Aleshores, em podeu explicar per quins set sous les repúbliques han d’imitar aquest comportament antidemocràtic i atorgar un càrrec, ni que sigui honorífic, una la dona que no ha estat elegit democràticament pel poble? Que no ho veieu, que la Primera Dama és la imitació de la reina, però amb menys legitimitat democràtica que una reina de concurs de bellesa?

I, a més a més, Primera Dama: em sorprèn profundament que les feministes no facin campanyes en contra d’aquesta figura.

I, a veure, si un president és un càrrec elegit, tal i com ho és un diputat, què ens impedeix ampliar aquest absurd i crear una mena de cort per a la Primera Dama amb les esposes del diputats o dels senadors? Ja que hi som, donem algun paper a la dona de l’alcalde o a l’home de l’alcaldessa, un paper decoratiu, un paper florero (tal com ho és, en el millor dels casos, el de Primera Dama). I el mateix podem fer els regidors, creant les regidores consort, i amb les regidores, creant els regidors consort.

Però, això no és tot: en els pocs casos que hi ha hagut una Presidenta de república, quin paper hi han tingut els Primers «Damos»? Com s’ho han muntat els responsable de protocol? Oi que els Primers «Damos» no han arribat a aparèixer en escena gairebé mai? Aleshores, quina discriminació és aquesta que crea Primeres Dames, però no Primers «Damos»? Feministes republicanes, on us heu amagat, que no us escolto!

Però, continuem, si us plau. Vist que les llistes paritàries asseguren que aproximadament el 50% de diputats i senadors siguin dones, tornem a aquella mena de cort republicana que podríem formar al voltant de la Primera Dama, una cort com la que formaven les dames de companyia de la reina: oi que estaria formada, no només per dames, sinó també per «damos»? Ah, quin estol més divertit de dames i «damos» de companyia que es trobaria la Primera Dama!

Això sí, la premsa rosa, damnificada per la pèrdua de la monarquia, font de la meitat o més dels seus articles, es podria veure compensada amb una cort tan curiosa: de segur que l’oci de tants consorts reunits i reunides donaria lloc a una infinitud d’històries picants que serien devorades amb ànsia pel públic d’aquests mitjans.

Si us plau, republicans, deixem de jugar a imitar els usos caducs de les velles monarquies i siguem seriosos i conseqüents amb la democràcia: eliminem del protocol les Primeres Dames, deixem que la parella del president o de la presidenta continuïn menant una vida tan normal com els sigui possible. Qui, de vosaltres, és porta la dona o el marit a la feina? Coneixeu algú que ho faci? Doncs, els polítics, haurien de fer igual, i amb més motiu en una república. Comencem per deixar d’emprar aquesta denominació (si us plau, periodistes!), cridem les coses pel seu nom (l’esposa del president, la parella de la presidenta, allò que escaigui en cada cas i sempre amb naturalitat) i la resta vindrà sol.

L’esperit democràtic de la República ens ho agrairà.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Primera Dama

  1. Pons ha dit:

    Si? es fa servir això de primera dama? pensava que només era als EEUU. Hauré de llegir més notícies perquè pensava que això aquí no existia.

    • I no existeix. Però, des de dissabte a la tarda, alguns periodistes han emprat el terme. S’ha de destacar, afortunadament, que molts d’ells recalcaven que aquest títol no existeix en l’ordenament jurídic actual de Catalunya. Espero que continuï així quan assolirem la independència.

Els comentaris estan tancats.