Formació Professional en puntes de coixí

Gràcies a una piulada de l’amic Sisco m’assabento que el Departament d’Ensenyament està donat els passos necessaris per crear un títol de formació professional de grau superior de puntes de coixí. Només el titular ja em va fa pensar que a L’Arboç, el poble on treballo, les puntes de coixí van representar una força econòmica important en un moment on altres activitats no ho tenien tan fàcil.

Un cop a l’any, els nostres alumnes de secundària (generalment, grups de 1r o de 2n d’ESO, si no m’equivoco) visiten el Museu de Puntes de Coixí de L’Arboç. A més de poder contemplar un conjunt d’aquestes creacions, reben informació sobre com i per què aquesta «indústria» va popularitzar-se entre les dones del poble i què va significar econòmicament.

En resum, després de La Guerra del Francès, el territori havia quedat devastat i la major part dels medis de producció, destruïts. La confecció de puntes de coixí, en canvi, només requeria un coixí, un grapat de fustetes de boix i fil; i temps i habilitat. Una xarxa d’intermediaris va encoratjar les dones de la zona perquè s’hi dediquessin amb la promesa d’uns guanys que ajudarien a sustentar la llar.

És clar que, en aquella situació, qui més se’n beneficiava havia de ser l’intermediari. Es tractava d’un sistema tan abusiu com el que exerceixen grans multinacionals occidentals sobre els treballadors dels països anomenats emergents, mà d’obra barata sobreexplotada i pagada amb sous de misèria? No us ho sabria dir; però, el que és cert és que les puntes de coixí van representar un factor important de recuperació econòmica en aquell moment.

Ara bé, té sentit crear, a inicis del segle XXI, un cicle que ensenyi a fer puntes de coixí? Això depèn de la finalitat que tingui la formació professional, i jo sempre havia pensat que el seu objectiu principal és la preparació de treballadors qualificats per a la indústria i el comerç. La indústria i el comerç actuals i futurs, és clar.

Així, doncs, el que ens hem de preguntar és quins estudis han fet, tant el Departament d’Ensenyament com els d’Economia o Indústria, per arribar a la conclusió que hi ha demanda, per part del món empresarial, de treballadors qualificats en la producció de puntes de coixí. En un món cada cop més tecnificat, quin futur té l’artesania? En un món cada cop més globalitzat, no és probable que la producció d’aquests treballs acabi en mans dels treballadors orientals, ja explotats per la indústria tèxtil occidental? En un món on els joves compren i vesteixen texans trencats, quina sortida tenen aquests teixits?

Espero que les conselleries afectades hagin fet els deures, hagin estudiat el cas i tinguin ben documentada la demanda empresarial en aquest camp. Si no ho han fet, el Cicle Formatiu de Puntes de Coixí corre el perill de convertir-se en un «homenatge a les tradicions pàtries», tan absurd i obsolet com el Ciclo de Formación Profesional en Tauromaquia proposat pel Ministerio de Educación del Reino de España. Menys sangonós, això sí, però amb molt poc futur, com totes les propostes que es fan mirant al passat.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Formació Professional en puntes de coixí

  1. Josep Lladonosa ha dit:

    Bé, per integrar els titulats en la industrialització sempre poden fer un 3×2 amb un cicle de mecanització o bé un d’informàtica, robotitzant les puntes de coixí o simulant-les fent-ne amb impressores 3D, no se sap mai ;-)

  2. Pons ha dit:

    Qui sap, potser algun caporal del departament d’ensenyament té algun familiar que l’únic que sap fer es puntes al coixí i el vol enxufar com a profe

Els comentaris estan tancats.