Activitat d’introducció a l’occità, 4t ESO

Com solc fer per a la darrera classe «normal» abans del Dia del Llibre, avui he preparat una activitat una mica diferent per als alumnes de 4t ESO; en aquesta ocasió, ha estat un petit contacte amb l’occità a través d’un article —fresc del dia— procedent de Jornalet i que ells mateixos han acabat traduint. En 45 minuts, ens ha donat temps a:

  • refrescar la memòria sobre què és l’occità i on es parla;
  • reflexionar sobre normes ortogràfiques, i
  • comprovar com de fàcil resulta d’entendre l’occità actual —almenys, l’occità escrit.

Sobre la petita introducció a la història de l’occità i a la seva relació amb el català, no hi ha gaire a dir: ha estat molt breu perquè m’interessava més que participessin en la traducció. Tanmateix, encara he pogut destacar que (1) català i occità són, entre les llengües romàniques, les que més s’assemblen entre elles; (2) que la poesia trobadoresca (en occità) va tenir una influència decisiva en el naixement de la poesia catalana a l’edat mitjana; (3) que les relacions entre tots dos pobles han estat molt intenses al llarg de la història, (4) que encara es parla a Catalunya, a la Vall d’Aran, on es coneix amb el nom d’aranès i (5) que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya la reconeix com a llengua oficial.

Després, els he repartit l’article escollit, s’han organitzat en grups de 3 i de 4 alumnes i els he assignat fragments de l’article per treballar-hi (aproximadament, cada grup es concentrava sobre la tercera part del text).

El primer que els he demanat ha estat que busquessin les hac que hi apareixien; les hem copiades a la pissarra i hem començat a fer-hi reflexions ortogràfiques i fonètiques. En particular, s’han adonat que només apareixia al grups lh, nh i ch (que representen sons palatals) i que, en canvi, ha estat desterrada com a lletra muda (i aquí hem comentat que la normativa de l’italià actua igual, i que Pompeu Fabra va proposar la mateixa solució per al català, però que la seva proposta no va prosperar). Crec que posar de relleu aquests detalls —l’eliminació de les hacs i la pronúncia dels grups palatals— els ha ajudat a reconèixer millor algunes paraules durant la següent fase de l’activitat, la traducció.

Treballant en petits grups, han traduït els fragments que els havia assignat. Aquesta és la part de l’activitat que més m’agrada: ells s’organitzen, cada equip desenvolupa amb una estratègia diferent i van fent. De tant en tant, em plantegen alguna pregunta, l’analitzo mentalment i trio entre donar-los alguna orientació o alguna pista o, si veig que la cosa és massa complexa per a aquest nivell, els explico com va la cosa. En aquesta classe en particular, el resultat sol ser entre bo i molt bo.

Després d’uns vint minuts de treball en grup, el text estava traduït, i cal dir que força bé. Han tingut petites dificultats, com ara alguna frase feta, algun gal·licisme o, per a sorpresa meva, algun cultisme (gairebé idèntic a com es diu en català o en castellà: encara tenen problemes de vocabulari). Ara bé, han pogut copsar el sentit general de l’article i gairebé tots els detalls del text.

Traduir d’una llengua que no s’ha estudiat i que no es coneix prèviament, a més de ser una mena de joc («a veure quantes coses sóc capaç d’entendre-hi!»), permet de treballar d’una manera molt pràctica els conceptes d’evolució lingüística i de família lingüística: hom hi troba paraules que s’assemblen a d’altres que ja coneix per la llengua pròpia i, així, la idea que aquestes coincidències provenen d’una mateixa font comuna, el llatí, es va fent natural i, per tant, més fàcil d’assimilar.

Crec que aquesta activitat, a més d’ajudar a trencar el desconeixement que els alumnes tenen respecte a l’occità, fa que el mirin amb una certa simpatia (ja que, fet i fet, és més fàcil d’entendre que altres llengües). Llàstima que, amb les retallades, és ben difícil l’optativa de Llengua i cultura occitanes s’arribi a impartir en molts centres catalans.

I, com sol passar cada cop que ens sortim una mica de la rutina, sembla que s’ho han passat bé: n’estic content.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Activitat d’introducció a l’occità, 4t ESO

  1. Pons ha dit:

    Només els de 4rt d’ESO es mereixen la activitat occitana? Els altres no ho valen?

    • Abans de decidir afegir una activitat no programada, cal considerar si el moment és oportú, si és compatible o complementària del temari oficial i si el grup té les aptituds mínimes indispensables per dur-la a terme i per treure’n profit. Aquesta, en aquest moment, anava bé per a 4t (però tampoc per a tots els grups: pensa que, en grups adaptats, on el temari es redueix a les competències bàsiques i on els alumnes poden tenir greus mancances de comprensió lectora, traduir un text d’una llengua que no coneixen tindria molt poques probabilitats de funcionar ni de resultar-los atractiu).

      Si no l’he feta en més grups, no ha estat per manca de ganes!

Els comentaris estan tancats.