Feu l’amor, no pas la guerra

És trist constatar que els amants del metro de Barcelona han rebut més atenció dels medis que qualsevol cas d’agressió de gènere, homòfoba o xenòfoba, o simplement d’agressió.

Molts dels escàndols de corrupció política que s’han produït al llarg de les darreres setmanes tampoc no han rebut tanta atenció com aquesta anècdota desafortunada i incòmoda.

Els medis s’han llançat a reproduir allò que ja es coneixia a les xarxes socials amb el retard que els caracteritza (tres dies llargs), i fins i tot semblaven agraïts de poder canviar el focus d’atenció de l’actualitat política (aquella actualitat que apunta a la impossibilitat d’investir presidente del gobierno de España).

Sí, un episodi desagradable (sempre que no hi hagi hagut res de més fosc, és clar). Però, a tot estirar, estaríem davant d’una aplicació rigorosa del famós lema hippy: feu l’amor, no pas la guerra. A banda de la multa corresponent, calia muntar-hi tot aquest circ?

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Feu l’amor, no pas la guerra

  1. Pons ha dit:

    Era una protesta per la futura vaga de metro

  2. Sergi ha dit:

    Certament, ens hauria de preocupar més la presència de violència als espais públics que no pas la de dues persones que (potser una mica torrades…) decideixin lliurement tenir relacions sexuals. Als casos de violència hi ha víctimes que prenen mal i, si et descuides, et pot tocar a tu el rebre. I cap d’aquestes dues eventualitats sembla gaire probable en els casos de sexe en públic.

    Em ve al cap la pel·lícula “L’escàndol de Larry Flynt”, en la qual es plantejava aquesta mateixa reflexió: per què la societat accepta tant les imatges de violència i tan poc les de sexe explícit?

Els comentaris estan tancats.