Big brother is watching me

Feia unes setmana m’hauria sentit protagonista d’una d’aquelles novel·les que relaten l’opressió exercida per alguna dictadura distòpica si no fos pel petit detall que no es tractava de ficció, sinó de la realitat d’un estat presumptament democràtic. Després de tenir-lo un mes en llista d’espera, vaig trobar temps per llegir un article publicat a NacióDigital, edició de Tarragona el 19 de febrer, amb el títol «L’Audiència Nacional espanyola investigava tuitaires per fer piulades a favor de la xiulada»: per a la meva sorpresa, ha resultat que jo era un dels tuitaries investigats.

L’article desenvolupa la notícia de la decisió del jutge d’arxivar la causa contra la xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei del 30 de maig de 2016 al Camp Nou: el magistrat de l’AN, Fernando Andreu, no hi va apreciar cap delicte i va considerar que els fets investigats no constituïen  cap infracció penal. Fins aquí, tot normal.

Observeu, però, cap al final de la segona pàgina de la notícia, el següent paràgraf (on la negreta és meva):

En el document, la Guàrdia Civil també cita, a més de les convocatòries oficials de diferents entitats sobiranistes a la xiulada, tuits de periodistes com David Fernàndez —que va escriure «el poble que xiula mai mor»—, retuits de Pilar Rahola, imatges d’una furgoneta de Reagrupament o notícies de NacióDigital.cat. Entre els investigats també hi ha un veí de Tarragona que és «actor de PortAventura» —segons la Guàrdia Civil— i un veí de Coma-ruga que va assegurar que «no és un partit, és una manifestació independentista».

L’al·lusió al veí de Coma-ruga ja em va fer sospitar; però, el que no esperava era, cap al final de l’article, trobar reproduïda una piulada meva dins d’una llista de tuits que, segons el redactor de la notícia, la Guardia Civil havia document per a investigar:

Em vaig quedar de pasta de moniato. Perquè, a veure, què hi deia, en aquest tuit? Animava algú a anar a veure el partit? No pas. Animava a xiular cap himne? No pas. I, no, la presència de les etiquetes #Xiularésdemocràtic, #xiulada i #xiulem no és pot interpretar ni com un consell, ni com una exhortació ni com una ordre: són el recurs amb què, a les xarxes socials, hom facilita que les persones interessades en algun tema concret pugin accedir a l’opinió dels qui en parlen.

Qualsevol amb una mica de seny (i de coneixement del català, és clar) observarà que només expressava la meva opinió personal –i, òbviament, subjectiva– sobre com, aquells espanyolistes entestats a impedir-hi la xiuladissa, havien acabat per convertit un partit en una manifestació.  Una simple opinió, doncs, i res més. I això m’havia convertit, a ulls de la Guardia Civil, en investigable. Per delicte d’opinió, suposo, ja que, com acabo d’explicar, el meu comentari no animava ningú a fer res.

Trobo indignant i molt preocupant que es pugui investigar algú simplement per opinar. Trobo delirant i ridícul que es prenguin texts limitats a 140 caràcters com a matèria d’investigació (descontextualitzat, ni tan sols un especialista en anàlisi literària intuirà la relació amb la famosa frase «el Barça és més que un club», frase que jo tenia present quan vaig escriure aquella piulada). Trobo que la Guardia Civil, en convertir-me en investigable, m’hauria convertit també a l’independentisme si no en fos partidari des de fa molts anys: saber que he estat investigat simplement per opinar em convenç que, sobretot, ens hem d’independitzar d’Espanya per una qüestió de salut democràtica.

Seguiré opinant, és clar, i amb més decisió i fermesa que mai (i no perquè la fruita prohibida sigui sempre la més dolça, sinó perquè no vull viure en una societat cada cop més orwel·liana). Seguiré opinant; però no perquè pensi que Catalunya necessiti independitzar-se: som els ciutadans que encara creiem en la Democràcia i en la Llibertat, catalans o no catalans, els qui necessitem independitzar-nos d’un estat on encara et poden investigar si la teva opinió és contrària a la del régimen. No és qüestió de ser català ni de quina llengua parlem ni de qui administra els nostres imposts: és qüestió de Democràcia i de poder dir públicament allò pensem i allò que sentim. No és Catalunya, un ens abstracte, qui necessita la independència: som les persones que hi vivim les que necessitem, a través de la independència, construir una societat realment democràtica i realment lliure.

Seguiré opinant, tot i saber que ja em tenen a la llista negra i tot i que la Fiscalía hagi recorregut l’arxivament de la causa. Seguiré opinant i emprant les etiquetes que recullen piulades que toquen els temes sobre els quals vull opinar, tot i saber que la Guardia Civil ens vigila.

Un any després, a la ja clàssica polèmica de la xiulada, l’establisment ha afegit, aquesta setmana, la prohibició de dur estelades al camp. Un jutge ha tombat aquesta prohibició absurda; sort n’he tingut: a saber per quina piulada proestelades em podrien podrien investigar, ara. Qui sap, potser ho descobriré d’aquí a uns mesos.

I pensar que tot aquest enrenou és per un esport que ni tan sols m’agrada… Per cert, bona sort al Barça.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Big brother is watching me

  1. SiscoGarcia ha dit:

    buah, no saps com he flipat llegint aquest apunt: https://twitter.com/sisco_garcia/status/734493421298126848

    ànims i a seguir opinant

    per cert, marxem cagant llets!

  2. Bettie ha dit:

    ¿Ya eres un independentista radical peligroso? ¡Y eso que no eres de la CUP!

    Chico, yo también me quedo de pasta de boniato. Qué eficiente es el Gran Hermano…

    ¡Besos!

  3. josep gallart ha dit:

    uf estic impressionat, de cop el meu index de paranoia i prevenció a pujat molt amunt.

Els comentaris estan tancats.