Gràcies, Marcelo

Fa unes setmanes, vaig anunciar que, en les eleccions del #26j2016, votaria PP com a millor opció per reforçar la base independentista. Ho vaig argumentar el millor que vaig poder (i, alguns, després de reconèixer que tenia raó, m’han continuat dient que això no es fa).

Ara, però, després de l’escàndol del ministre en funcions Fernández Díaz i el —per poc de temps— director de l’Oficina Antifrau, De Alfonso, la situació ha canviat tant, però tant, que em veig obligat a reconsiderar la meva postura inicial i a modificar-la. No té res d’estrany: la realitat sobiranista es caracteritza per ser, més que canviant, volàtil (tot i que, en aquest cas, més que no pas el sobiranisme, la causa de l’enrenou és un problema de corrupció del govern d’Espanya, corrupció endèmica i enquistada).

Si, en aquell moment, pensava que el PP era la millor basa com a motor de la independència, era perquè calculava que, si els conservadors governaven uns pocs anys més, farien tantes barrabassades que, per un costat o per un altre, la situació esclataria, el govern català faria el pas que encara no ha fet (DUI + RUI de confirmació), tindríem de la nostra part una fracció important de la UE i, en relativament poc de temps, conclouríem l’afer.

Ara, però, tot ha canviat. L’escàndol de Fernández Díaz és tan, però tan considerable (mireu la premsa estrangera) que cap patinada d’un presumpte govern del PP la podria superar. Així, doncs, ja no ens hauria de caldre cap més ajut dels reis del clavegueram: ja no tinc motius per votar PP en aquest moment.

D’altra banda, però, es planteja un dubte ben seriós: aquest escàndol, traurà vots al PP o, com afirmen alguns, els en donarà més? Dit d’una altra manera: el votant del PP és tan immune a la corrupció d’aquest partit com perquè li doni igual? O tan anticatalà que veurà fins i tot amb bons ulls aquestes operacions tan fastigoses i antidemocràtiques? O, al contrari, existeix una bossa de votants del PP, conservadors o liberals però, al mateix temps, demòcrates i que reaccionaran traslladant el seu vot a altres formacions o potser abstenint-se?

Reconec que no puc respondre a les preguntes anteriors. Tanmateix, crec que sí que existeix aquesta classe de votants de dreta que estarà, ara mateix, replantejant-se el seu vot. Com serà de gran aquest grup? Serà superat pels fins ara abstencionistes que, encantats amb aquella frase de «Les hemos destrozado el sistema sanitario», aniran en massa a votar aquest partit de maneres franquistes? Tindrà aquest escàndol la mateixa transcendència i efectes que la manipulació barroera de les informacions sobre l’atemptat del 11M que va portar al primer govern Zapatero el 14M? Ni idea, no en tinc ni la més remota idea. Ara bé, les xarxes socials actuals són molt més efectives que aquell «PÁSALO» que circulava via SMS: tot és possible.

El que sí que crec és que tot aquest escàndol haurà servit per mobilitzar el vot independentista i que molts que, com jo, estan decebuts pel comportament partidista d’ERC i de CDC, es posaran la pinça al nas i, diumenge, aniran a votar, sigui als uns, sigui als altres. I tot això, sumat a una possible (només possible, igual ens emportem una desagradable sorpresa) davallada del PP, pot representar un canvi d’escenari considerable. Paga la pena intentar-ho.

En conclusió, diumenge votaré, no sé si a ERC o a CDC a les Corts, i potser a una combinació de tots dos al Senat (aquesta proposta encara l’he d’estudiar). Pel que fa a les Corts, el més probable és que posi un parell de sobres en una bossa opaca, cadascun amb la papereta d’una formació, i que, en arribar al col·legi electoral, n’agafi un sense mirar; després, destruiré l’altre sobre i no sabré mai a qui dels dos he votat. Això té un avantatge: quan ho facin malament, no em disgustaré per haver-los votat; o potser em disgustaré quan ho faci mal qualsevol dels dos (és el més probable, sí).

Punyetera mania d’anar separats, partidisme dels collons. Ah!, però, us ho prometo: si hi ha una tercera i torneu a presentar-vos per separat, em quedaré a casa veient Bola de Drac, malparits.

PS: Gràcies, Marcelo, per haver-te pres aquell dia lliure.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Gràcies, Marcelo

  1. edicions96 ha dit:

    M’agrada la teua argumentació. M’encataria poder votar a Catalunya. Posa’t la pinça al nas i vota, va…! Fes-ho pels qui no tenim opció de votar independència.
    Una abraçada, i cuida’t aquesta ironia teua tan punyetera, que ens oxigena.

    • Hola, guapíssima! Si no fos per la ironia, em moriria d’una pujada de tensió :_D

      La veritat és que no tinc cap il·lusió de votar, aquesta punyetera mania del partidisme ens enfonsarà; estan aplicant aquella dita de «la separasión hase la fuersa» i no fem més que picar de cap contra el mur. En fi…

      Iep! Després et comente una cosa pel G+ ;-)

  2. Bettie ha dit:

    A ver, es que eso no se hace, Jordi. Me alegro, por esa parte XDDD Un voto menos para el PP, que yo no las tengo todas conmigo de no tener que sufrirlos otros 4 años.

    :P

    • Nah, jo crec que es pegaran la segona morrada del segle, igual que després dels atemptats del 11M. Que Twitter hagi censurat l’etiqueta #LesHemosDestrozadoElSistemaSanitario és un indici interessant.

      Al final, els espanyols haureu d’agrair als catalans la debacle del PP: si no s’haguessin clavat en aquesta guerra bruta, encara optarien a un multiempat i, com a resultat final, a un pacte marcat i exigit per la banca i per la Merkel.

      Això sí, en temes polítics, penso que està bé que el cor en marqui els objectius; però, l’estratègia, l’ha de marcar la ment: si cal donar corda a l’adversari perquè es pengi tot solet, doncs… es vota PP i no passa res :-D

      Aquest cap de setmana, però, cal ser optimista!

  3. Pons ha dit:

    Doncs ja ho veus, als votants no del PP no els importen els casos de corrupció sinó que a més a més encara creen més adeptes. Pel què fa a Catalunya sembla que res a canviat.

Els comentaris estan tancats.