Lliris d’estat

Aquesta setmana, el Tribunal Constitucional s’ha carregat els projectes d’estructures d’estat que el govern català havia iniciat. Igual que ha fet amb totes les lleis amb què hem tractat d’autogovernar-nos. Igual que va fer amb la pomposa declaració d’intencions del 9 de novembre.

I, el que em sorprèn és la reacció de sorpresa d’alguns independentistes.

El problema és senzill d’entendre: amb tanta transparència, no hi ha estratègia. I, si no hi ha estratègia, no hi haurà resultats.

Que sí, que cal dir les coses clares. Cal dir clarament què és el volem, això és el que es fa en democràcia, no ho discuteixo. Independència. Doncs, au, ja està dit.

Però, en quina escola política ensenyen a pregonar tots els plans, totes les tàctiques i totes les estratègies perquè l’adversari les conega i les puga tombar? De debò, sovint sembla que els nostres líders polítics (i, aquí, les bases de cada partit tenen tota la responsabilitat, que per això els han triat i els hi mantenen) siguen els principals boicotejadors del procés. Una mica de discreció, collons! Una mica de secretisme, fins i tot.

Si seguim anant amb el lliri en la mà, ja ens en podem tornar a casa.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Lliris d’estat

  1. Bettie ha dit:

    Desde mi punto de vista externo y, posiblemente, desde una ignorancia supina de la situación…¿no se te ha ocurrido que, yo qué sé, a lo mejor, los líderes políticos están más interesados en el ruido que en el éxito de la empresa?

    Un saludo.

    • El líders i els partits tenen reaccions contradictòries. Tenen por al canvi perquè no saben si encaixarien en una Catalunya independent. Líders i partits són el principal fer al procès d’independència. Un drama…

  2. Pons ha dit:

    Aquí som molt legals i ens agrada fer les coses ben fetes, encara que el que estiguem fent sigui il·legal.

Els comentaris estan tancats.